Llista alfabètica
Llista alfabètica

Ferran Zulueta i Giberga

Barcelona, 8 d'agost de 1889
Torreón, 20 d'octubre de 1960

Fotografia de Ferran Zulueta i Giberga

Hisendat agrícola i polític

Fill de l'hisendat, advocat, polític, diputat a Corts per Vilafranca del Penedès i cooperativista, Josep Zulueta i Gomis (1858-1925), que va tenir tres fills: Ferran, Josep Maria i Carme.

Va cursar la carrera d'estudis tècnics a l'Escola Industrial de Terrassa.

Es casà amb Maria Dolors Cristelly i Gómez de la Cuesta, amb qui tingueren un fill: Ferran.

Destacada figura del cooperativisme agrícola català, fou un dels fundadors de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya i, el 1933, de la Cooperativa Lletera de la Seu d'Urgell. Va ser president de la secció ramadera de la Unió de Sindicats Agraris de Catalunya, de la que en fou vicepresident segon el 1932 i novament president entre juliol i desembre de 1936. També presidí el Sindicat de Criadors de l'Alt Urgell (1933) i fou membre del Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1932-1936).

Al marge de les entitats privades, també ocuparia diferents càrrecs en l'administració catalana: membre del Consell d'Agricultura, Ramaderia, Caça i Pesca de la Generalitat (1934) i, ja durant la Guerra Civil, president de la Comissió Assessora de Ramaderia de la Generalitat (1936-1939).

Tot i ser membre de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, tradicionalment al costat del catalanisme conservador representat per la Lliga, Zulueta fou militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 1931.

El 1936 fou escollit diputat d'Esquerra a les Corts Espanyoles per Lleida, a la candidatura del Front d'Esquerres. Fou membre titular de les Comissions de Pensions i d'Agricultura.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre de 1934 fou empresonat a la Seu d'Urgell.

A la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França. En una primera etapa va residir a Tolosa de Llenguadoc, patint dos mesos de presó a l'espera de la petició d'extradició del govern de Franco, que finalment no va ser atesa pel Govern francès. El règim franquista el condemnà, a través del Tribunal de Responsabilitats Polítiques, a la pèrdua dels seus béns.

El 1942 va arribar a Mèxic amb la seva família a bord del Nyassa.

El 1944 fou designat vocal de la delegació a Amèrica del Consell Nacional de Catalunya.

Establert a Torreón, des del 1948, es va dedicar durant diversos anys a la venda de béns immobles.

Autoria: Josep Vall i Segura