Advocat i polític

El seu avi, Josep Yvars i Ros, era nascut a Pego i s’havia instal·lat a Ulldecona on es casà amb Juana Serrano de Aparicio.

Fill de Gonçal Yvars i Serrano i Josefina Meseguer Boix, que tingueren tres fills: Josep, Gonçal i Josefina.

El 1925 es llicencia en Dret a la Universitat de Barcelona i instal·là un despatx d’advocat a la capital catalana.

Es casa amb Rita Rodríguez i Serra (Barcelona, 1906 - Ulldecona, 1991) amb qui tindran dos fills: Gonçal (Barcelona, 1939) i Maria Rita (Barcelona, 1947).

El 1930 ingressa a l'Aliança Republicana. El 1932 participa en la creació del Partit Republicà Radical Autònom de les Comarques Tarragonines (PRRACT) —escissió del Partido Republicano Radical d'Alejandro Lerroux—, amb el que fou escollit diputat per Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, dins la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya i la Unió Socialista de Catalunya. Fou membre de la Diputació Permanent, de les Comissions Permanents de Finances, de Justícia i Dret, així com també de la Comissió de Suplicatoris.

El desembre de 1935 el PRAT s’adhereix a Unión Republicana, i entra a formar part del Consell Català d’aquest partit d’àmbit estatal, com a tresorer i Jaume Simó i Bofarull, com a vicepresident [1], alhora que al Parlament de Catalunya, tots dos constitueixen la minoria del PRAT.

El 1936 va exercir com a advocat assessor del Comitè Industrial Llaner i va ser un dels redactors dels seus estatuts.

Amb la derrota republicana, a la fi de la Guerra Civil, i malgrat l’oportunitat d’exiliar-se a França o Mèxic, opta per quedar-se a Catalunya, amb la consciència tranquil·la d’una trajectòria neta i a punt de ser pare. Veient la repressió que desfermen les noves autoritats franquistes, decideix amagar-se a varis pobles del Pirineu, on té coneguts, treballant durant vuit anys, en els més diversos oficis manuals i intel·lectuals: guardabosc, pagès, pintor artístic, professor de llatí… tot i que durant temporades es reuneix amb la família a Valldoreix.

A finals de 1946, el secretari del Col·legi d’Advocats —amic de la família— li facilita un carnet d’identitat, instal·lant-se a Barcelona per a tornar a exercir d’advocat d’assumptes civils.

El 1950 anà a viure amb tota la família un parell d’anys a Premià de Mar, i en tornar a Barcelona obrí despatx professional —al domicili familiar de la Ronda de Sant Pere— com a advocat de temes civils (separacions…).

L’única activitat cívica durant el franquisme fou com a soci del Centre Comarcal Lleidatà.

El 1989, ja jubilat, anà a viure a Ulldecona amb la seva esposa, fins a la seva mort.

 

[1] «El consell del partit d'Unió Republicana}, Última Hora, 12 de desembre de 1935, p. 7.

Autoria: Josep Vall i Segura

Llibres

---

SÁNCHEZ I CERVELLÓ, Josep (coord.). El republicanisme a les terres de l'Ebre. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2007.