Frederic Xifré i Masferrer
Sant Andreu de Palomar,
13 de gener de 1884
Barcelona,
15 de febrer de 1940
Empresari i polític
Fill de Benet Xifré i de Maria Masferrer, que van tenir dos fills: Manuel i Frederic. El pare era pastisser i s’instal·là a Badalona en obrir una pastisseria al carrer del Lleó, que traspassà, al cap d’uns anys, als seus futurs consogres de Frederic, provinents de Roda de Ter.
A partir de la representació de Perma, una empresa de productes de perruqueria, els germans Frederic i Manuel, amb el seu soci Francesc Estruch, crearen una fàbrica de perruques i postissos, especialitzada en perruques de nines, que arribaria a donar feina a una setantena de treballadors. Situada al carrer d’Eduard Maristany, 97, de Badalona, on també tenien l’habitatge familiar, la fàbrica era coneguda popularment com «El Pel».
El 1912 es casà amb Trinitat Baulenas i Font (1889-1931), amb qui tingueren quatres fills: Alexandre (1914-1932), Josep (1916-1974), Maria (1921-1965) i Roser (1926-2022).
Regidor a Badalona
En les eleccions municipals de 1917 fou elegit regidor de Badalona per la Coalició Republicana, formada per la UFNR —a la qual pertanyien tant ell com l’alcalde electe, Jaume Martí i Cabot— i el PRR. L’agost de 1918 els regidors republicans catalanistes de la UFNR abandonaren l’Ajuntament en protesta per la mort a mans de la Guàrdia Civil de quatre treballadors de la fàbrica Cros, que s’havien manifestat per millores laborals, entre les quals la jornada de vuit hores.
Davant d’aquesta situació, la Lliga i els carlins prengueren el control de l’Ajuntament amb el suport dels republicans lerrouxistes del PRR.
Alcalde de Badalona
El 1931, el Centre Republicà Català de Badalona —en el qual militava— s’adherira a Esquerra Republicana de Catalunya esdevenint d’aquesta manera membre del nou partit.
A les eleccions municipals de gener de 1934 fou elegit regidor d’ERC a l’Ajuntament, sota el lideratge de l’alcalde Joan Deulofeu, fins els Fets d’Octubre.
Amb la victòria del Front d’Esquerres del febrer de 1936 es posà fi al Bienni Negre i els regidors destituïts dos anys abans tornaren a ocupar els seus llocs.
Un mes més tard, després del cessament l’alcalde Joan Deulofeu del càrrec per malaltia, assumia l’alcaldia.
En els escassos mesos de normalitat institucional de la seva alcaldia s’aprovà el Pla Fradera, de projecció urbanística de la ciutat.
El seu mandat estaria condicionat pel cop d’estat militar del juliol i el procés revolucionari que comportà violència indiscriminada per part de grups d’incontrolats, al qual s’enfrontà personalment posant en perill la seva pròpia vida per salvar gent de dretes i religiosa.
Per aquesta raó fou amenaçat pels elements radicals que escorcollaren casa seva el desembre de 1936, per ordre del conseller de Defensa de l’Ajuntament, Joan Torrecillas, de la FAI. Aquest fet l’impulsà, el gener de 1937, a aprofitar un viatge a Bilbao, a través de França, per exiliar-se a Marsella on ja hi feia anys que hi vivia el seu germà Manuel, el qual treballava a l’empresa Perma. Això comportà el cessament en tots els seus càrrecs institucionals i polítics.
La preocupació per la seva família i el negoci el van fer tornar el desembre, allunyant-se discretament de qualsevol activitat pública. Per tal de posar la família a resguard del bombardejos, va passar a residir a la masia de Can Sans d’Alella, des d’on es desplaçava diàriament a Badalona per continuar dirigint la fàbrica de perruques.
Detenció, empresonament, judici i condemna a mort
El gener de 1939, amb la derrota republicana, l’entrada de les tropes franquistes a Badalona i la fi de la Guerra Civil, no va creure oportú exiliar-se de nou atès que no tenia cap relació directa amb els fets luctuosos esdevinguts a la rereguarda republicana.
Tanmateix, el 23 de març fou detingut i empresonat. El 26 de juliol se celebrà un judici sumaríssim, amb dinou acusats més. Tot i que el fiscal demanava trenta anys de presó, el veredicte final, emés el mateix dia del judici, fou excepcionalment més dur: condemnat a mort, malgrat la importància i el gran nombre de persones que havien avalat la seva conducta durant la guerra: els rectors de les esglésies de Santa Maria i de Sant Josep, el prior de la comunitat de Carmelites descalços de Badalona, el superior de la Cartoixa de Montalegre, l’alcalde d’Alella, l’abadessa del Convent de les religioses Clarisses de la Divina Providència de Badalona, seixanta-sis treballadors de la seva empresa i diversos particulars, entre els quals diversos militants de la Falange.
El gener de 1940, després de sis angoixants mesos, durant els quals els amics i familiars van intentar obtenir el seu indult debades, fou afusellat al Camp de la Bota de Barcelona.
El 1979, el nou Ajuntament democràtic de Badalona va acordar iniciar la recuperació de la seva memòria dedicant-li una plaça de la ciutat, posant fi a la ignomínia de quaranta anys de silenci franquista.
Autoria: Josep Vall i Segura
Frederic Xifré i Masferrer
Bibliografia
Llibres
VILLARROYA I FONT, Joan. Frederic Xifré i Masferrer, l'alcalde afusellat pel franquisme. Badalona: Ajuntament, Museu, 2010.
Articles en publicacions periòdiques
ALBALADEJO I BLANCO, Jordi. «Un referent ciutadà: l'alcalde Xifré» a: Revista de Badalona, Desembre de 2009.
ALBALADEJO I BLANCO, Jordi. «Frederic Xifré, alcalde de Badalona el 1936, afusellat per la repressió franquista» a: Història, Febrer de 2002, p. 52.
CHALMETA I TORREDEMER, Mateu. «El consell de guerra sumaríssim a l'alcalde Xifré» a: Carrer dels Arbres, Desembre de 2001, p. 77-88.
ROTGER I DUNYÓ, Agnès. «Sumaríssim 4013 contra l'alcalde de Badalona» a: Sàpiens, Juny de 2019, p. 30-39.
VIDAL, Guillem. «ERC reivindica en un multitudinari acte al Museu la figura de l'alcalde Xifré» a: El Punt. Barcelonès Nord, 25 de febrer de 2002, p. 24.