Una artista enciclopèdica

Filla de José Viñerta Pérez (natural de Riela, Saragossa) i Teresa Cuartero Sarmiento (natural de Jerez de Jalón). El seu pare era espardenyer i vivien al carrer Carretes de Barcelona. Pertanyia a una família d’artistes que realitzaven espectacles de varietats en cafès i teatres de Catalunya: cantaven sarsueles i cuplets, ballaven, realitzaven números de mim...

A partir de 1919 Elionor s’independitzà i actuà en solitari. Entre 1918 i 1922 la trobem actuant a teatres de Barcelona i altres ciutats catalanes, com Sabadell. En el seu espectacle es presenta com a «canzonetista bailarina», «cupletista excèntrica» o «artista enciclopèdica». Canta, balla, toca música i fa números de prestidigitació i mentalisme. Segons una crítica publicada l’agost de 1921 a la revista Eco Artístico era «enciclopédica, simpática en grado sumo, y que los trabajos en especial de baile, canto y de música, los interpreta a maravilla».

Matrimoni civil amb Amadeu Aragay

Cap el 1918 coneix al sabadellenc Amadeu Aragay. En aquell temps Aragay administrava un music-hall a Sabadell, i probablement allà es devien conèixer. A mitjans dels anys 1920 la parella s’acabà establint a Barcelona, i convisqueren a l’entresòl d’un pis del carrer de les Jonqueres 8, on Elionor instal·là un taller de confecció. El novembre de 1925 s’anunciava a La Terra, portaveu de la Unió de Rabassaires, de la qual Aragay n’era el secretari, com a «Modista Leonor Viñerta. Últims models sempre. Confecció. Especialitat en trajos de núvia». Segurament també treballà de costurera per al negoci de sastreria que llavors regentava Aragay al carrer d’Escudellers.

Elionor i Amadeu es casaren pel civil el 28 de març de 1930. En foren testimonis el republicà José Samblancat Salanova —germà gran d’Ángel Samblancat, advocat, periodista, escriptor, traductor i polític anarcosindicalista i republicà federal que fou diputat a les Corts constituents de la República de 1931— i el metge comunista Tomàs Tusó. La parella no tingué fills però havien afillat a Maria i Lluís Elipe Fernández, orfes del sindicalista Hilario Elipe Lázaro, assassinat per uns somatenistes l’abril de 1921 a Barcelona quan intentava cobrar quotes per al prohibit Sindicat de la Construcció.

Feminista i republicana

Elionor Vinyerta es preocupa aviat per la qüestió de la dona. El 1927 la trobem actuant per l’entitat Acció Femenina, que presidia la feminista Carme Karr. Influint el seu marit, Amadeu Aragay també farà conferències en aquells anys en favor dels drets de les dones. El maig de 1928 Vinyerta participa a la fundació de l’Ateneu Republicà Femení de Barcelona, entitat de la que esdevindrà presidenta entre 1930 i 1931. A més, de demanar el sufragi femení, aquest Ateneu tracta de posar en marxa llars d’infants per a dones treballadores de caràcter laic, ja que la majoria de guarderies estaven llavors en mans de monges.

Amb l’arribada de la República l’entitat femenina intensificarà la seva labor: inaugurarà «guarderies laiques» i realitzaran cursets per a dones. A més, seran les organitzadores, el juliol de 1931, de l’Homenatge a la Dona Catalana, on a més de Vinyerta, també participa el president Francesc Macià. El setembre de 1931 la periodista Regina Opisso li dedica un article laudatori al setmanari Mujer de Madrid (3 d’octubre de 1931).

Lliurepensadora, pacifista i publicista

Elionor Vinyerta destacà també com a oradora. El setembre de 1931 parla en mítings del partit Republicà Democràtic Federal (PRDF), encara que aviat es vinculà a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Com a lliurepensadora, participà al míting laïcista que se celebrà a Montjuïc el setembre de 1931, presidit per la filla de Francesc Ferrer i Guàrdia, i on es demanà la separació Església-Estat, la secularització dels cementiris i l’expulsió de les ordes religioses. També la trobarem el març de 1933 en actes organitzats per l’Associació de Mestres Laics Històrics de Catalunya en suport als mestres represaliats per la monarquia i en defensa d’una pedagogia laica, junt amb Amadeu Aragay.

Com a pacifista formà part de la Lliga Femenina per la Pau i la Llibertat, la secció catalana de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, organització feminista en favor de la pau i el desarmament mundial. Vinyerta està entre les organitzadores de la conferència que convoca aquesta entitat amb la diputada republicana Clara Campoamor com oradora el gener de 1932 a Barcelona.

El juliol de 1932 la trobem formant part de la direcció de la campanya Plebiscit Femení Pro-Estatut, que mobilitza a les dones a favor de l’Estatut de Núria. Com encara no existia el sufragi femení, les dones no podien votar al referèndum —previst pel 2 d’agost—, així que per fer present el seu suport s’organitza una recollida de signatures per tal que poguessin expressar el seu suport a l’Estatut. Vinyerta és una de les oradores dels mítings de la campanya. Al final de la campanya es recullen 400.000 signatures femenines.

Trasllat a Sant Cugat del Vallès

A inicis de 1933 la parella Amadeu Aragay —que havia estat escollit diputat per ERC el 1931 a les Corts constituents— i Elionor Vinyerta fixen la seva residència a Sant Cugat del Vallès, a una torre del passeig Sant Magí, on viuran fins al 1939. Vinyerta, a més de conferenciant, participà en l’organització de les dones d’ERC, sobretot arran de la aprovació del sufragi femení per les Corts republicanes. També ho farà a Sant Cugat. El gener de 1932 el Centre Republicà Federal organitzà un míting d'«orientació femenina». Tancà l’acte Elionor Vinyerta, que al seu parlament parlà de «caritat, el casament civil, el fracàs de la religió, el vot de la dona». L’agost de 1933, es creà el Grup Femení del Centre Republicà Federal de Sant Cugat. Elionor Vinyerta fou nomenada presidenta d’honor.

Oradora en campanyes electorals i mítings d’ERC

Malgrat la seva residència a Sant Cugat, Vinyerta continua sent cridada com a oradora a mítings d’ERC de Barcelona i altres poblacions. En la publicitat d’alguns d’aquest mítings surt esmentada com a «Elionor Vinyerta d’Aragai». Té una participació molt activa en la campanya de les eleccions generals de 1933, les primeres en les que poden votar les dones, parlant en actes a Barcelona, Rubí, Martorell, Igualada o Mataró. Al llarg del 1934 continua participant en actes d’orientació femenina a diferents casals d’ERC. No oblida els temes socials i la defensa del laïcisme. Per exemple, segons recollia La Humanitat del 17 de febrer de 1934, Elionor Vinyerta d’Aragay en el seu parlament al Casal Nacionalista Republicà d’Esquerra del Districte Cinquè, davant d’un públic majoritàriament femení «Desenvolupà el tema amb l’eloqüència acostumada, exposant amb tota claredat les nafres socials de la societat capitalista i assenyalant els mitjans que, sobretot les dones, han d’esmerçar amb tot entusiasme per a guarir-los. Lloà amb tota fermesa els postulats laics, que són els que han de portar el benestar a què tenen dret indiscutible en una República democràtica les classes humils».

També participà activament en la campanya electoral de febrer 1936 defensant el Front d’Esquerres. La premsa conservadora, concretament a La Veu de Catalunya del 15 de febrer de 1936, acusava l’Elionor Vinyerta de fer un dels discursos més violents de la campanya, «un discurs incendiari contra capellans, frares i monges, als que va insultar i amenaçar». El juny de 1936 la trobem al Comitè de Dones contra la Guerra i el Feixisme, junt amb Dolors Bargalló, companya d’ERC, o la comunista Caritat Mercader.

Guerra i unitat femenina antifeixista

L’octubre de 1937 la signatura d'Elionor Vinyerta és una de les quaranta-sis al peu de la «Lletra oberta a les dones de Catalunya», on trobem dones de diferents sindicats i partits, i en la que es feia una crida a les dones a treballar per la igualtat i les llibertats, a la unitat antifeixista i a participar en el 1r Congrés Nacional de la Dona. Aquest Congrés se celebrà al Palau de la Música de Barcelona el mes següent i Vinyerta en fou una de les organitzadores. Arran d’aquesta trobada es crea la Unió de Dones de Catalunya, una organització femenina unitària de les forces antifeixistes catalanes, paral·lela a l’Asociación de mujeres Antifascistas que es formà a Espanya. Vinyerta és vocal del seu Comitè Executiu.

A Sant Cugat —convertit en Pins del Vallès—, serà organitzadora del Comitè Local del Socors Roig Internacional, format el juny de 1937.

Exili

Després de la guerra marxarà, junt amb Amadeu Aragay, a l’exili, primer a França i després a Mèxic, on arribà en el vaixell Nyassa el maig de 1942. Mai tornaria a Catalunya. Ja vídua, va morir a la Ciutat de Mèxic i les seves despulles foren enterrades al Panteón Español de la capital mexicana, a la mateixa tomba on descansava el seu marit des de feia dos anys.

Autoria: José Fernando Mota Muñoz