Metge

Fill de Josep Vilar i Giménez i de Dolors Canales i Pulido, pares catalans, la família tornà a Catalunya quan era ben petit.

Es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona. Fou membre de la Federación Universitaria y Escolar i de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.

La seva primera militància política fou al PNRE.

Fou adjunt del Servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona i otorinolaringòleg de l'Hospital Psiquiàtric de la Generalitat de Catalunya (1934-1936).

Es casà amb Àngela Puig i Soriano, amb qui tingueren dos fills: Pelai (Barcelona, 1937) i Àngela (Barcelona, 1939 - Mèxic DF, 1973).

En esclatar la Guerra Civil participà a l'expedició a Mallorca com a membre del Comitè Sanitari de Milícies Antifeixistes, junt al doctor Gabriel Capó i Batlle, al qual admirava i l'influí per afiliar-se al PSUC. En representació d'aquest partit, formà part del Consell de Sanitat de Guerra. Fou nomenat cap de la Primera Comandància de Tropes de Sanitat. Posteriorment fou destinat a l'11è Cos de l'Exèrcit, com a cap de Sanitat, amb el grau de comandant. Participà en la defensa de Madrid i va veure morir Durruti, a qui va fer l'autòpsia, juntament amb el doctor Santamaria.

El 13 de febrer de 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França entrant per Prats de Molló. Fou l'oficial encarregat d'arriar la bandera republicana que onejava a la frontera. Fou reclòs al camp de concentració d'Adge on va ser-ne el cap de Sanitat. El 1941, traslladat al camp d'Argelers, organitzà un servei d'Otorinolaringologia que va merèixer una menció especial de la Sanitat Militar Francesa. Abandonà el camp el 1941, reclamat pels representants consulars mexicans per anar a prestar servei al Refugio de los Estados Unidos Mexicanos para la ayuda de refugiados españoles, sent metge de la Secció Femenina i Infantil al Castell de Reynarde. Finalment el 8 de setembre de 1942 embarcà a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribà a Veracruz el 16 d'octubre.

S'establí a Pachuca on exercí de metge i va dirigir, durant quatorze anys, la publicació bimestral Acta Médica Hidalguense. El 1949 la dona i els fills van reunir-se amb ell, provinents de Catalunya i el 1958 es traslladaren a Mèxic DF.

Fou president de la Borsa del Metge Català (1964-1965). Fou membre de l'equip de la Clínica Londres on exercí privadament amb molt de prestigi (1961-1980). Fou professor de Postgrau d'Otorinolaringologia de l'UNAM i membre honorari de la Sociedad Mexicana de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello (1978). Va escriure Mis Médicos Mexicanos (1989).

El 1992 visità per darrera vegada Catalunya, per assistir al 6è Congrés d'Història de la Medicina Catalana, celebrat a Tarragona.

Autoria: Josep Vall i Segura