Fill de Joan Torres i Clapés i de Maria Pla i Salas. Es va casar amb Melitina Vilàs i Piñol. Fou president de la delegació local de la Unió de Rabassaires. Va seguir la tradició del pare en la vinculació i defensa del món rabassaire. Estigué vinculat a la Fraternitat Republicana i fou president de la Secció Coral de l’entitat.

Va ser escollit regidor en les eleccions municipals d’abril de 1931 formant part de la candidatura del Centre Republicà Obrer dins de la coalició del Bloc Republicà Catalanista. Formà part de les comissions d’Instrucció Pública i de Proveïments. En les eleccions municipals de gener de 1934 sortí escollit dins la candidatura d’Esquerres Republicanes Catalanistes. Estava adscrit a les comissions de Cultura i de Sanitat i Assistència Social. A més pertanyia als organismes: Consell Local de Primer Ensenyament, Patronat de Colònies Escolars i Junta del Cens Cavallar i Mular.

Entre 1933 i 1934 va ser president de la Junta del Sindicat Agrícola de Rabassaires de Terrassa. Palesà el seu compromís en la defensa del món rabassaire en el marc del debat i discussió de la Llei de Contractes de Conreu de 1934.

Arran dels Fets d'Octubre de 1934 fou destituït del Consell Municipal i processat, però sense patir cap sentència. Es reincorporà al consistori el febrer de 1936 i continuà en el càrrec amb l’Ajuntament  d’Unitat Popular constituït l’octubre, durant la Guerra Civil, seguint com a regidor fins el 1938. Va ser designat president de la Junta Municipal Agrària (juliol de 1937), anteriorment Conselleria Municipal d’Agricultura,  amb la responsabilitat del control i lliurament de permisos per tallar llenya. Aquest era el producte més preuat dins la terrible precarietat de la rereguarda que afectava a vilatans i refugiats.

També des de la presidència del Sindicat Agrícola (1937) manifestà la seva preocupació pels constants robatoris que patien els camps, vinyes i hortes dels voltants de Terrassa amb nefastes conseqüències per a tota mena de conreus.

Amb la derrota republicana s'exilià, sent reclòs al camp d’Agde. En una carta de maig de 1939, adreçada a les autoritats terrassenques, afirmava la seva ferma voluntat de tornar a casa, alhora que defensava la innocència de les seves actuacions. En la postguerra va tenir diferents càrrecs en el Celler Cooperatiu de la ciutat que es trobava situat en el carrer Colom.

En els anys 1950 fou vocal de la Cooperativa Agrícola. Posteriorment va ser president de la Cooperativa de Consum de Sant Isidre. El 1961 encapçalà la delegació de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Terrassa que viatjà a la ciutat del Vaticà per visitar al Papa Joan XXIII.

Autoria: Josep Puy i Juanico