Fill del notari Guillem August Tell i Lafont i de Teresa Novellas i de Molins.

El 1929 es casà amb Elia Fernández de la Reguera, amb qui tingueren un fill: George (1931).

Estudià a la Llotja de Barcelona sota el mestratge de Fèlix Mestres. El 1931 es titulà a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.

Membre del Partit Nacionalista de Catalunya del qual en fou candidat per Barcelona-ciutat a les eleccions al Parlament (1932) i a la ciutat de Barcelona a les eleccions municipals (1934).

La seva participació en els Fets d'Octubre de 1934 l'obligà a exiliar-se a Alemanya on va fer de professor en el taller d'arquitectura de l'Escola de Belles Arts de Berlín.

Arran de l'aixecament franquista de 1936 es posà a les ordres del legítim Govern republicà a l'ambaixada de Berlín. El seu compromís li reportà diverses detencions per part de la Gestapo per la qual cosa, i per tal de protegir-lo, el govern de la República Espanyola el va nomenar vicecònsol a Hamburg. Això no impedí que els nazis continuessin assetjant-lo fins que el març de 1937 el conduiren en vaixell a la Corunya on el lliuraren a les autoritats franquistes que l'empresonaren. Després d'un any i mig de reclusió, fou posat en llibertat per tal d'incorporar-se a files de l'exèrcit franquista, però aconseguí evadir-se en un vaixell de pesca i arribar a Brest.

De retorn a Barcelona, el 1938, fou nomenat encarregat de negocis a l'ambaixada d'Oslo. Ocupada Noruega pels nazis, fou novament empresonat. Aconseguí evadir-se i arribà a Suècia amb la seva segona esposa Ella Bjerknes (Sarpsborg, 1918 - Los Angeles, 1981), amb qui tingueren dos fills: Liv Núria (Mèxic DF, 1943-1970) i Pere (Fredrikstad, 1948). D'allí passaren a l'URSS i amb el transsiberià fins a Vladivostok. D'allí al Japó, als EUA i, finalment a Mèxic on entraren el 16 de juny de 1941 per Nuevo Laredo.

A Mèxic DF exercí l'arquitectura, principalment al servei de l'empresa contructora dels germans Josep i Jeroni Bertran i Cusiné. Associat amb Josep Maria Xammar i Sala creà l'empresa de mobles i decoració Curvomex.

Poc després del final de la Segona Guerra Mundial, tornà a Noruega, on va viure la resta de la seva vida. El 1956 contragué de nou matrimoni amb Rigmor M. Olsen (Sarpsborg, 1930), amb qui tingueren dos fills: Ernest (1959) i Montserrat (1963).

Durant anys va viure en una cabana sense llum elèctrica a un illot del municipi de Hvaler. El naixement dels seus últims dos fills el portaren de nou a viure al continent, a Dilling, i a esdevenir arquitecte superior a l'oficina de l'arquitecte provincial d'Østfold. S'especialitzà en la construcció d'hospitals, sanatoris mentals i escoles especials.

A principis dels 1970 milità i presidí el Sosialistisk Folkeparti (Partit Popular Socialista de Noruega) al comtat d'Østfold.

Autoria: Josep Vall i Segura