Es casà amb Dolors Puigdueta i Casajuana.

Els seus orígens polítics se situen en l'anarquisme.

El 1936, a l'inici de la Guerra Civil, fou vocal del Consell de Defensa de la Generalitat, des d'on participà activament a restablir l'ordre a la Cerdanya i a la ciutat de Lleida.

El 1937 fou nomenat director general d'Administració Local.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França. El 1940 la JARE el nomenà agent d'investigació.

Marxà a Mèxic DF on es va dedicar a diversos negocis, entre d'altres, va fabricar lampares i emplomats i creà una empresa, Catalana de Construcciones.

El 1942 va rebre la nacionalitat mexicana.

El 1950 finançà la primera edició catalana de L'esperit de Catalunya, de Josep Trueta, publicada per la Institució de Cultura Catalana.

Va donar suport a la Conferència Nacional Catalana des de les pàgines de El Poble Català, on va fer una crida als seus coreligionaris d'Esquerra per tal que s'hi adherissin. Fou vicepresident segon de Comunitat Catalana de Mèxic. Fou el delegat de l'Associació Protectora de l'Ensenyament Català a Mèxic.

Maçó, membre de la Lògia Libertad 17 de Mèxic.

El 1948 contribuí als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'exili, a París, amb el premi "Catalana de Construccions Antoni Soler", que guanyà Joan Sauret amb Bellviure.

A mitjans dels 1950 s'instal·là a Veneçuela, primer a Caracas i després a Macuto.

A Caracas, el Consell Nacional de Catalunya li publicà l'opuscle Consideraciones sobre el Tratado de "Utrecht". Gibraltar-Guayana-Cataluña (1967).

Tornà a Catalunya on finalment va morir.

Autoria: Josep Vall i Segura