Mutualista, dirigent esportiu i polític

Nascut a Sabadell, essent el gran de tres germans, on fa els primers estudis i inicià la seva etapa d’activista social. Molt actiu durant la Dictadura de Primo de Rivera, va militar a Estat Català i obtenint una actuació destacada en el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI). També esdevindrà un destacat promotor de la dansa tradicional catalana i ocuparà el càrrec de president de l’Esbart Català de Dansaires en dos períodes: 1908-1909 i 1914-1916. En el camp esportiu sobresurt com a directiu en les juntes del Futbol Club Barcelona en els períodes 1916-1917, 1920-1921 i 1928-1930. El maig de 1924 el periòdic esportiu L’Esport Català el cità com a exemple a seguir, atès la selecció de Barcelona va batre la de París en un partit amistós, com a seleccionador de l’equip barceloní. 

El 1917 contrau matrimoni  amb la cantant d’òpera Roser Casas i Galobardes —coneguda a nivell artístic  com a Rosario Dory—, germana del fotògraf Gabriel Casas. Al cap d’un d’any de viure en parella la dona, embarassada, mort en el part, així com el fill d’ambdós. Arran de la dissort de la pèrdua de la dona i el fill es dedicà completament a la labor mutualista, a la vida associativa i a la política. 

El 1929 coneix la cupletista nascuda a Cuba Caridad Leal Adam (1894-1975), la qual amb les seves dues germanes Carmen i Carolina havien creat el Trio Delmonte, amb qui tindrà un fill: Jordi Soler i Leal (1930-2003).

Després de la Conferència d’Esquerres de 1931 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, militant al Casal d’Esquerra Estat Català, de Ciutat Vella, on exercirà de comptador a l’executiva. El novembre de 1932 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya per ERC, on va formar part del Consell d’Economia, com a coordinador de la vocalia d’Assegurances Socials. Fundador i secretari de l’Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria —essent membre fins el 1939, l’any en que s’exilià— i impulsor de la Llei de Mutualitats de 1934. El maig de 1932 és homenatjat en motiu de commemorar-se el 25 aniversari com a secretari general de l’entitat mutualista. 

El 22 d’octubre de 1933 participà conjuntament amb Francesc Macià i Joan Alavedra en la col·locació de la primera pedra del Xalet La Lechera, acte organitzat per Urbanitzacions de Valldoreix i Ràdio Associació a Valldoreix. Aquest mateix any presideix el comitè de propaganda de les JEREC i consta com a conseller de la Societat Editorial Llibertat, l’editora del diari La Humanitat. El 1934, el trobem col·laborant al setmanari Pamflet, «Revista nacionalista i revolucionària», impulsada per Jaume Aiguader.

Amb l'esclat de la Guerra Civil ajudà amb passaports falsos a fugir a persones conservadores i de tarannà religiós per por d’ésser assassinades, entre elles el doctor Taxonera, pare de l'erudit i monjo de Montserrat, Marc Taxonera. 

En acabar la Guerra Civil s'exilià primer a França, on es reunirà amb la seva dona i fill els qual s’hi havien refugiat en iniciar-se el conflicte bèl·lic de 1936,  i anys després a Cuba, establint-se a l’Havana. En aquesta ciutat farà de representant de l’empresa Leti, dedicada a la fabricació de productes farmacèutics. Restà molt vinculat al Centre Català, integrant-se  a la seva directiva i participant com a orador en diversos actes públics. Formà part de la Comissió Organitzadora dels Jocs Florals  de la Llengua Catalana a l’exili celebrats a l’Havana el 1944. Col·laborà a les revistes La Nova Catalunya, Ideales i Renovación. Durant el seu exili cubà publicà el llibre Divagacions i quimeres.

El desembre de 1952 tornà a Barcelona, on morirà dos anys després, éssent enterrat al cementiri del Sud-oest.

Autoria: Pau Vinyes i Roig