Cosidora i política republicana

Coneguda com a «Cisqueta» va crèixer en una família d’ideals catalanistes: era filla de l’alcalde republicà d’Artesa de Segre, Josep Solé i Granyó. Ja des de jove —a més d’iniciar-se laboralment al cosidor «la Perutxa» del municipi— va ser activa al teixit associatiu i cultural lleidatà a través de la Societat Coral La Dàlia Blanca, en la qual feia teatre, i adherint-se a les iniciatives de l’associació Pomells de Joventut, d’àmbit català.

Arran de la Guerra Civil, el 1939 el compromís polític porta Francesca Solé i la seva família a prendre el camí de l’exili —via Camprodon i Prats de Molló— en el que serà l’inici d’un periple vital que la portarà de França —Normandia, Le Havre i París— a l’Àsia central, al llarg dels anys viscuts a la població russa de Gorki, on van treballar en una fàbrica d’automòbils, i a la ciutat uzbeka de Kokand, navegant a través del Volga. Després de viure uns mesos a Moscou, el 1947 la família es va poder retrobar a París.

Ja en l’etapa democràtica, i de nou a Catalunya, Francesca Solé tornà a formar part de La Dàlia Blanca; va col·laborar amb la revista local de periodicitat mensual La Palanca, sent una de les articulistes més assídues de la publicació; i també va ser regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament d’Artesa de Segre del 1984 al 1987.  El 2002 va rebre la insígnia Macià d’Esquerra, en un acte organitzat per la Federació de Lleida d’ERC. 

Després de la seva mort, el 2007, diversos actes han recordat la seva trajectòria, convertint-la en una referent ineludible per a les dones d’Artesa de Segre.

Autoria: Francesc Marco-Palau