Advocat i polític

 

Fill de Jaume Simó i de Rosalia Bofarull. Es casà amb Elvira de Gimbernat i Maseras.

 

Cursà estudis primaris a Reus i el batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes de Sarrià de Barcelona. Va iniciar la carrera de Medicina, que va abandonar als primers cursos per seguir la de Dret a Madrid i a Barcelona.

 

Director de la revista Atheneum del Centre de Lectura de Reus, com a president de l'entitat (1911-1912) va contribuir molt a catalanitzar-lo. Va ser un dels impulsors principals del Primer Congrés d'Ateneus de Catalunya.

En l'àmbit periodístic col·laboraria en publicacions com Semanario Católico de Reus (1903-1904), Pàtria Nova (1905), Germinal (1906), Foment (1908), La Columna de Foc (1918), Revista del Centre de Lectura, Diario de Reus (1902 i 1932), Estudis (1935) i als periòdics republicans El Poble i La República.

La llarga militància política republicana

La seva trajectòria política s'inicià a la Unió Federal Nacionalista Republicana, on va militar de jove, i va continuar al Foment Republicà Nacionalista, abans d'entrar a formar part de la lerrouxista Casa del Poble, del Partido Republicano Radical. Després del seu ingrés en aquest partit, el 1917, es va convertir en el líder reusenc dels radicals. Mentre milità en el PRR va ser escollit per ocupar l'alcaldia de Reus entre 1919 i 1920, des d'on va promoure reformes socials (va crear la Junta d'Extinció de la Mendicitat) i la Diada de la Llengua Catalana. Implicat en el procés per l'assassinat de l'alcalde Sardà (1921), fou amenaçat de mort pels anarquistes de la FAI i amb la protecció d'Alejandro Lerroux s'instal·là a Valladolid, on publicà uns estudis de dret prologats per Antonio Royo Villanova. El 1931 va ser nomenat Governador Civil de Girona i el juny d'aquell any diputat per Tarragona a les Corts de la República, on denuncià l'intent de suborn de Joan March al Partido Republicano Radical. Simó havia estat escollit diputat a Corts en representació del PRR i en la candidatura de la Coalició Republicano-Socialista. El 1932 va separar-se del PRR i va declarar-se radical independent autonomista, fundant el Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines pel qual fou elegit, aquell mateix any, diputat al Parlament de Catalunya per la demarcació de Tarragona, en coalició amb Esquerra. El novembre de 1933 el Partit Radical Autònom va adherir-se a l'Acció Republicana de Manuel Azaña.

Arran dels Fets d'Octubre de 1934, fou detingut i empresonat al vaixell Manuel Arnús. El 1936 els diputats del Partit Radical Autònom —Simó, Cunillera i Yvars—, juntament amb Acció Catalana Republicana i Estat Català, van constituir la minoria parlamentària al Parlament. Membre de la minoria radical, Simó seria vocal titular de les Comissions de Responsabilitats i de Guerra. Votaria favorablement la Constitució republicana, l'Estatut català, la Reforma Agrària i la Llei de Congregacions Religioses. El setembre de 1936 fou un dels magistrats del Tribunal Popular de Tarragona.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil s’exilià a França, instal·lant-se a redòs de la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller, però el juliol de 1941 arribà a Mèxic, aconseguint la nacionalitat als quatre mesos. A Ciutat de Mèxic va treballar traduint obres jurídiques a l’espanyol per a la Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana. Posteriorment s'instal·là a Torreón, on fou gerent administratiu de Inmobiliaria La Propiedad, fins a la seva mort.

Autoria: Santiago Izquierdo i Ballester

Llibres

---

SIMÓ I BOFARULL, Jaume. Los Recursos de reforma y de apelación en el enjuiciamento criminal: ensayo. Reus: Impr. P. Casas Grau, 192?.

---

SIMÓ I BOFARULL, Jaume. Escollos procesales: primera parte. Madrid: Reus, 1928.

Articles en publicacions periòdiques

---

CLARA I RESPLANDIS, Josep. «Jaume Simó i Bofarull, governador de Girona» a: L'Avenç, núm. 87, juny de 2000.