Mestra

Filla de Manuel Serra i Vilalta i de Rosa Bartrina i Genís. El pare obre als anys 1920 una fàbrica de mosaics hidràulics al carrer de Bolós.

Llibertat Serra i la seva germana Maria cursen l’escola primària a Olot. El 1927 obté el títol de batxillerat a l’Institut de Girona i comença els estudis de magisteri a l’Escola Normal. El 1931 obté el títol de mestra.

Inicia les col·laboracions en premsa el 1930 a Acció Ciutadana sota el pseudònim d’Hebe Montblanc. El 1931 impulsa conjuntament amb un grup d’olotines la creació de la branca femenina de l’associació patriòtica Palestra, A la secció masculina d’aquesta entitat hi ha altres col·laboradors d’Acció Ciutadana, com Antoni Dot, Joan Sabater, Raimond Vayreda i Gil Vidal.

L’estiu de 1932 és destinada com a interina a l’escola pública de Llançà. Amb el trasllat d’Acció Ciutadana a Girona escriu en el setmanari signant amb el seu nom i cognom. També publica a premsa local d’ERC: al quinzenal El Poble de Salt i al setmanari Esquerra d’Olot.

El novembre de 1933 obté plaça de mestra nacional en propietat i és destinada a Girona. Es fa militant de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament, adherida a la UGT, i fa d’oradora en alguns actes públics del sindicat. El maig de 1935 s’estableix a l’escola pública de Bordils. Entre el desembre de 1935 i el setembre de 1936 passa a la situació d’excedència activa per cursar estudis de Pedagogia a la Universitat de Barcelona, que no podrà culminar.

Quan esclata la Guerra Civil és a Olot fent de mestra de les guarderies d’estiu. Mesos abans a Barcelona havia conegut el destacat activista polític Manuel Cruells i Pifarré (Barcelona, 1910-1988), amb qui es casa civilment el 30 de desembre de 1936. D’aquesta relació neix la seva filla Roser (1937). Durant la guerra continua exercint de mestra a Bordils i participa en les col·lectes de Socors Roig.

Acabada la Guerra Civil, s’estableix amb la seva filla al domicili patern a Olot i es casa per l’església —per poders— amb Manuel Cruells, exiliat a França. Quan Cruells torna de l’exili el 1940 no reprendrà la vida en parella.

El febrer de 1939 havia estat suspesa de feina i sou i el novembre de 1941 és depurada com a mestra nacional, amb separació definitiva de l’ensenyament i baixa en l’escalafó. En el seu expedient de depuració declara que el seu nom de fonts no és Llibertat sinó Dolors. Amb el nom de Dolores Serra Bartrina, signa algunes traduccions al castellà per a editorials de Barcelona, com el Dietario de un peregrino a Tierra Santa, de Jacint Verdaguer (Editorial Atlàndida, 1941) i El reto, d’Anton Txèkhov (Plaza & Janés, 1969).

El 1948 sol·licita el reingrés al magisteri que li és denegat. Les germanes Llibertat i Maria Serra s’estableixen a Barcelona, probablement després de la mort de la seva mare el 1954.

Autoria: Carles Ribera i Rustullet