Polític i industrial llauner

El pare, Francesc Senyal i Casas, era manresà i treballava a la fàbrica de la colònia Borràs, així com tenia cura del cafè i de la sala de ball del Casino. La mare, Antònia Ferrer i Santamaria, era natural de Santpedor, i el matrimoni tingué tres fills. La paràlisi que patí el seu pare el 1912 l'obligà a substituir-lo en les activitats professionals i a abandonar els estudis de teoria de teixits que estava realitzant. Per això, hagué de renunciar a una beca d'ampliació dels estudis a França.

Destacà prioritàriament com a polític, si bé al mateix temps excel·lí com a industrial i com a esportista reconegut. Era un industrial "estudiós i enginyós" que regentava un taller de llauneria a Manresa, des d'on va patentar diversos aparells i impulsà la construcció de les piscines municipals. El seu retratista, l'escriptor Joaquim Amat i Piniella, magnificÀ la faceta d'esportista quan afirmava que la idea de Francesc Senyal era "poder bastir tot sol unes Olimpíades al camp del Pujolet", un dels camps de futbol de la Manresa de la seva època. Era certament un esportista complet, capaç de jugar a futbol i a tennis, i al mateix temps de fer alpinisme i enredar-se en la boxa. De fet, fou un remarcat futbolista en el Centre d'Esports Manresa i en el Fútbol Club Barcelona, així com a tennista es proclamà campió de Manresa i el Bages durant tres anys seguits. En síntesi, Amat assegurava que Senyal es dedicava de ple al "transformisme esportiu" i va saber convertir "la política i el patriotisme en noves activitats esportives".

La seva faceta política començà amb la fundació de la Joventut Nacionalista de Manresa i la seva elecció, l'octubre de 1921, com a president d'aquesta entitat. L'any 1922 presidia, juntament amb Francesc Farreras i Duran, la Comissió d'Acció Política i Cultural. El juny de 1923 la junta directiva de la Joventut acordà per aclamació adherir-se a la política d'Acció Catalana, que havia sorgit de la celebració de la Conferència Nacional Catalana. Malgrat la clausura de l'entitat per les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera, Senyal i els seus col·legues de partit continuaren exercint una acció política d'oposició.

El 1924 protagonitzà un simulacre de rebuda apoteòsica a l'estació de Manresa, aprofitant l'arribada d'Alfons Sala i Argemí, comte d'Egara, que venia a inaugurar un local de la Unión Patriótica al municipi de Navàs. El desembre de 1929 contribuí a fundar el diari republicà catalanista i d'esquerres El Dia de Manresa, que de seguida esdevingué el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta ciutat. A més, fou membre fundador del Centre Republicà Catalanista el 1930, i president de la Unió Catalanista Republicana. Participà en la junta de govern republicana provisional de Manresa el 14 d'abril de 1931.

Fou elegit diputat a Corts per la circumscripció de Barcelona en les eleccions de 1933, càrrec que revalidà en les de 1936. S'implicà en la qüestió rabassaire i fou cridat a declarar en la vista celebrada arran de la impugnació de la Llei de contractes de conreu realitzada per la Lliga davant del Tribunal de Garanties Constitucionals. Entre el setembre i el novembre de 1936 fou nomenat sotssecretari de Treball a les ordres de Josep Tomàs i Piera, al capdavant del Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió. Quan aquest fou destinat a l'ambaixada espanyola del Canadà, Senyal el seguí en qualitat de cònsol i fou agregat comercial d'aquest consolat a Montreal. Un cop acabada la guerra, va residir durant quatre anys a Nova York, i després es va traslladar definitivament a Mèxic. Allà col·laborà assíduament amb l'Orfeó Català.

Autoria: Gemma Rubí i Casals

Articles en publicacions periòdiques

---

VALLS I PUEYO, Francesc. «Francesc Senyal i Ferrer (1897-1975). De Castellbell i El Vilar a l'exili mexicà.» a: El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. Núm. 44, 1983 (Octubre).

---

La República a Manresa en un clic (1931-1936)
Entrada biogràfica de Francesc Senyal i Ferrer
http://www.memoria.cat/republica/content/senyal-i-ferrer-francesc