Activista feminista republicana

Filla d’Avel·lí Seguí i d'Estrella Coca, i cosina del líder de la CNT Salvador Seguí i Rubinat, més conegut com «el Noi del Sucre». Casada amb Manuel Enrich i Susana (?-1977), perruquer d’ofici, amb qui no tingueren fills.

Activisme polític

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, participà activament en la recollida de signatures femenines en suport al referèndum per l’Estatut d’Autonomia, celebrat el 2 d’agost de 1931.

El maig de 1932 fou escollida vocal de la Secció Femenina de la Joventut Nacionalista La Falç, entitat adherida a ERC des de la fundació del partit. Un any després fou elegida vicepresidenta tercera de l’Ateneu Nacionalista d’Esquerra de Gràcia, sent a més a més membre de la Comissió Politico-Social d’aquesta entitat.

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 així com en les legislatives de 1933 s’implicà activament en mítings conjuntament amb d’altres companyes i companys d’Esquerra. Segons Maria Dolors Ivern (Miscel·lània d’homenatge a Josep Benet, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991) és la publicista d’ERC amb més mítings realitzats durant la campanya de les eleccions generals del 19 de novembre de 1933, comptabilitzant-ne vint-i-set. També realitzà diverses conferències en casals i centres republicans sobre feminisme. Per a Seguí «la dona havia d’emancipar-se a nivell moral i material, però sense oblidar la feminitat sadollada d’humanisme que la porta fins al cor de la home». El març de 1934, la Federació Comarcal d’Esquerra Republicana del Vallès Oriental li organitzà un homenatge. 

El desembre de 1935 abandonà ERC per a fundar el Front Nacional Català Proletari (FNCP) —que es constituí oficialment el març de 1936— essent elegida vocal-comptable de la seva executiva. El FNCP fou creat per col·lectius del Partit Català Proletari, aprofitant que el nacionalisme radical marxista havia quedat orfe arran de la desaparició del Bloc Obrer i Camperol, en integrar-se dins del Partit Obrer d’Unificació Marxista. Fou una de les participants en l'acte de presentació de la nova organització política, celebrat al Teatre Victòria el 29 de desembre de 1935, conjuntament amb Domènec Ramon, Joan Segura (MOMC), Francesc Montanyà, Francesc Martínez, Joan Alsina i Ramon Duran. Entre gener i febrer de 1936, el FNCP edità efímerament tres exemplars del setmanari La Dalla.

El 8 de març de 1936 participà conjuntament amb la seva família, membres del Govern de la Generalitat i diverses organitzacions polítiques i sindicals en l’acte commemoratiu del tretzè aniversari de la mort del seu cosí Salvador Seguí «el Noi del Sucre».

El 16 de març de 1936, el FNCP organitzà un acte d’homenatge al comandant Enric Pérez-Farràs, celebrat al Cafè Espanyol de Barcelona en el qual Seguí hi va prendre la paraula tot elogiant la dona de l’homenatjat per l’exemplaritat de la seva conducta durant el presidi del seu marit arran dels Fets d’Octubre de 1934.

Arran l'esclat de la Guerra Civil, el 5 d’agost del 1936, el FNCP es va dissoldre.

Darrers anys de vida

Es desconeix la seva activitat vital i pública d’ençà l’agost de 1936 per manca de documentació textual i gràfica. Només s'ha pogut esbrinar la data de la seva mort. El 30 de juny de 1974 fou enterrada al cementiri del Sud-Oest, a Barcelona. i uns dies després, el 4 de juliol, s’oficiava una missa a la seva memòria a l’església de Jesús de Gràcia. 

Autoria: Pau Vinyes i Roig