Metge i polític

Inicis

Fill de Francesc Sastre i Faya i de Maria Torruella i Serra, i net de Francesc Sastre i Bochacó, regidor i alcalde de Tremp durant el Sexenni Democràtic. Cursà estudis primaris al col·legi de Sant Josep de Tremp, i el batxillerat, al col·legi dels Maristes de Lleida, on va obtenir el títol el gener de 1915. Per la seva condició d’estudiant de Medicina va fer el servei militar a Melilla com a adjunt del servei sanitari a l’Exèrcit espanyol. Es llicencià el 1925 en Medicina; poc després exerciria de metge a Tremp. Fou membre del Sindicat de Metges de Catalunya. El setembre de 1928 patí un accident de cotxe en tornar d’una de les seves consultes, el qual estigué a punt de costar-li la vida si no hagués estat auxiliat a temps. Es casà el 1934 amb Maria Canal i Siscart, amb qui tingué 5 filles: Maria del Carme (1935), Josefina (1937), Montserrat (1938), Meritxell (1946) i Núria (1953).

República

Home d’inquietuds republicanes i progressistes s’integra en la vida política local, a la Joventut Republicana Federal. Participa com a conferenciant en diversos actes i mítings polítics. El 1932, arran de la fusió d’aquesta entitat amb el Círcol Republicà, es funda el Centre Catalanista Republicà Federal (CCRF), entitat adherida a Esquerra Republicana de Catalunya. El novembre de 1933 fou candidat d'ERC a diputat a les Corts Republicanes per circumscripció de Lleida, però no fou elegit, tot i ser el més votat a escala municipal.

El 14 de gener de 1934 encapçala la candidatura del CCRF-ERC a les eleccions municipals a l’Ajuntament de Tremp. Obté 490 vots (7 regidors) enfront dels 463 vots (3 regidors) del fins aleshores alcalde Josep Rossell i Pallarés, al capdavant de la dretana Candidatura Republicana Popular Administrativa. L’1 de febrer és escollit alcalde per majoria.

Arran dels Fets d'Octubre de 1934 l’Ajuntament és destituït i se’n nomena un a dit des de Madrid. El febrer de 1936, amb el triomf del Front d'Esquerres en les terceres eleccions legislatives de la República, és reposat en el càrrec, així com la resta de regidors destituïts.

Entre les actuacions que va dur a terme durant el seu mandat com a batlle destaquen la urbanització del parc del Pinell i l’obertura de l’actual avinguda d’Espanya de Tremp, així com l’expropiació de la Sort de Sullà. En el camp dels equipaments es preocupà per resoldre els problemes de les escoles, l’escorxador i l’hospital. També inicià converses amb l’Ajuntament de Talarn per segregar territori d’aquest municipi i annexionar-lo al de Tremp.

Guerra, repressió i exili

Durant el conflicte bèl·lic iniciat el juliol de 1936 es mantindrà com a alcalde fins la seva renúncia del 26 de febrer de 1938, en ser nomenat comissari de la Generalitat a Lleida, amb la qual cosa és substituït pel també militant d’ERC Ot Lledós, que ocuparà el càrrec fins l’entrada de l’exercit franquista el 7 d’abril del mateix any.

Els seus estris quirúrgics i la biblioteca particular ―amb força bibliografia mèdica― li són confiscats per les autoritats franquistes que ocupen la ciutat de Tremp. És acusat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques per la seva participació com a alcalde de Tremp durant la Guerra Civil i per ser un element separatista, d’esquerres i propagandista, per la qual cosa és jutjat en absència; posteriorment l’expedient serà sobresegut el febrer de 1943, ja que no se li reconeixen béns propis.

En finalitzar la guerra s’exilia a Montpeller, a redòs de la Residència dels Intel·lectuals Catalans, on coincidirà amb altres polítics i personalitats catalanes com Antoni Rovira i Virgili, Humbert Torres, Pompeu Fabra i Josep Companys, i on ajudarà el metge Benet Mori, company de professió i de partit —havia estat regidor d'ERC a Barcelona—, a muntar, un consultori de medicina per atendre als refugiats.

Davant la impossibilitat de tornar a casa seva, decideix continuar l'exili a Andorra, on exercirà de metge, i on es reunirà amb la seva dona i les seves filles. Estant a Andorra ajudarà i acollirà a casa seva el seu amic filòleg Pompeu Fabra en les gestions per tal que aquest pugui redactar el seu testament en català, atès que el país andorrà en aquells moments era l’únic estat d’Europa on la llengua catalana era oficial. Sastre serà un dels testimonis en la signatura del testament.

El 1951 retorna amb la família a Tremp, on passa a viure al carrer de Peressall. El 1952 ampliarà estudis de Medicina en l’especialitat de cor i pulmó a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. En finalitzar l’especialitat és designat metge interí a Vilamitjana, i després, com a titular a Figuerola d’Orcau, càrrec que compagina amb el seu consultori de medicina privada a Tremp.

El 1978 es retroba a la capital del Pallars Jussà amb el president retornat Josep Tarradellas, una vella amistat de joventut i dels anys de la Generalitat republicana. El 1978 li és atorgat un diploma en reconeixement del títol de col·legiat honorífic del quadre d’honor dels metges espanyols.

Mort i homenatge

Mor arran d’una arterioesclerosi que l’havia forçat a romandre enllitat els darrers dies de la seva existència.

El 15 de setembre de 1996 és homenatjat per l’Ajuntament de Tremp, que el nomena fill predilecte de la població a títol pòstum, i tot seguit és descoberta una placa i un monument commemoratiu en honor seu al parc del Pinell de la seva població nadiua. En l’acte, hi participen el conseller de la Presidència de la Generalitat Xavier Trias, el president del Parlament de Catalunya Joan Reventós i personalitats polítiques i socials locals. Paral·lelament a l’homenatge, es realitza l’exposició «Josep Sastre i el seu temps» a la sala d’actes del consistori municipal.

Autoria: Pau Vinyes i Roig

Llibres

---

MIR, Conxita; CORRETGÉ, Fabià; FARRÉ, Judit; SAGUÉS, Joan. Repressió econòmica i franquisme: l'actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.