Periodista, escriptor i editor

Fill de Vicenç Salvador i Deutu i de Josepa Rosés i Ferré, de Teià. Quan tenia cinc anys, la família va anar a viure a Badalona.

Fou succesivament secretari de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, de l’Ajuntament del Papiol durant deu anys i del de Santa Coloma de Gramenet durant nou anys. Va col·laborar a La Publicitat, Gent Nova i El Poble Català.

Es casà amb Josepa Domènech i Fulcarà, (1896-1985) amb qui tingueren tres fills: Josepa (1922-2017), Roser (1923-2019) i Joan (1927-2012).

Fou detingut arran dels Fets del Sis d’Octubre de 1934 i represaliat.

Durant la Guerra Civil fou delegat del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, president de la Junta Regional de Proveïments i secretari de la Junta Administrativa del Rec Comtal.

A la fi de la Guerra Civil, el 5 de febrer de 1939 s’exilià amb la comitiva del Govern de la Generalitat pel coll de Lli. Fou reclòs, però, als camps de concentració de Perpinyà i Bram. El 13 de juliol embarcà a Bordeus a bord del Mexique arribant el 27 de juliol a Veracruz.

A Ciutat de Mèxic es va dedicar a diferents feines: obrí una botiga de roba, féu de comercial —per la qual cosa viatjà constantment pel país—, tingué una ferreteria amb un soci, i finalment s’introduí en el món editorial, treballant en diferents editores i impremtes de Mèxic com JUS Editores, Editorial Divulgación, Ediciones Minerva i d’altres, escrivint llibres per encàrrec, corregint proves d’impremta, fent de comptable o el que s’escaigués. La seva darrera feina a Mèxic fou la de gerent a l’editorial Olimpo. Fou administrador de La Nostra Revista.

El 1950 publicà Contes d’Amèrica, amb dibuixos de Marcel·lí Porta, i el 1952 publicà Amor sublime.

Va guanyar tres premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili. El 1951, a Nova York, el premi Joan Lluhí amb El règim jurídic del conreu de la terra a Catalunya a través de la història. El 1954, a São Paulo, el premi del Centre Català de Valparaíso amb L’estalvi a Catalunya. I el 1955, a San José de Costa Rica, un premi extraordinari del Consistori amb El contracte de masoveria.

El 1954 retornà a Badalona on morí del cor només dos anys després.

Autoria: Eva Santana i Bigas / Josep Vall i Segura