Llista alfabètica
Llista alfabètica

Carles Sala i Joanet

Barcelona, 25 de setembre de 1905
Barcelona, 7 de juny de 1991

Fotografia de Carles Sala i Joanet

Periodista

Fill de Jaume Sala i Vila i de Rosa Joanet i Esteve.

Començà la seva activitat política a Solidaritat Obrera. Posteriorment es vinculà a Palestra i a Esquerra. Col·laborà com a crític musical a La Vanguardia (1925-1926), L'Institut, Claris (1933), Diari de Barcelona (1933) i juntament amb Ventura Gassol fundà el 1923 la revista Dansa, Pàtria i Art on escrivia amb el pseudònim "Frèbua".

Es casà amb Assumpció (Rosa) Ponsa i Gallart, amb qui tingueren una filla: Elisenda (1938) que esdevindria una reconeguda ceramista.

Fou un dels pioners de la difusió radiofònica a Catalunya i durant la Guerra Civil, el 1937, fou director general dels Serveis Informatius de les emissores de la Generalitat de Catalunya. Entre d'altres reportatges en directe, en realitzà un des de París sobre el Guernica de Picasso. També va treballar a Ràdio Associació de Catalunya on s'encarregà del noticiari, en deien "Diari Parlat", i de fer reportatges. El juny del mateix any el govern de la República i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l'envia com a delegat al Primer Congrés Internacional de la Publicitat, celebrat a París.

Fou voluntari de l'Exèrcit Republicà i participà a la batalla de l'Ebre. Poc abans d'acabar la guerra, fou nomenat comissari polític.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França, on organitzà la primera exposició dels seus amics els pintors Antoni Clavé, Carles Fontserè i Ferran Callicó. Posteriorment marxà a Cuba, i finalment, el juliol de 1941, a Mèxic.

A Mèxic DF exercí com agent de publicitat i treballà a Radio Mil, emissora que renovà i on arribà a ser-ne el subdirector.

Fou secretari de la Comissió de Publicacions de la Comunitat Catalana de Mèxic i secretari de redacció d'El Poble Català. També fou nomenat secretari del Comissió Organitzadora dels Jocs Florals de la Llengua Catalana del 1942 celebrats a Mèxic DF, sota la presidència de Josep Carner. El 1943 presidí la Massa Coral de l'Orfeó Català. Contribuí a l'obra d'Ajut als Combatents del Front Nacional de Catalunya. El 1946 va publicar a Mèxic Acte de fe, breviari de doctrina catalanista sobre l'Onze de Setembre. També col·laborà a les revistes Lletres, La Nostra Revista i La Nova Revista.

El 1948 tornà a Catalunya. Fou fundador del grup literari barceloní El Cimbori i un dels animadors i secretari de la Penya Joan Santamaria, entitat que va instituir el prestigiós Premi Santamaria que es lliurava cada 25 de maig. Desenvolupà una important tasca en la recuperació del teatre català tant des de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona com des de la gerència de la Companyia titular del Teatre Romea de Pau Garsaball. També participà activament en la recuperació de Ràdio Associació de Catalunya.

El 1986 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.

Autoria: Josep Vall i Segura