Caixista tipògraf 

Primers anys 

Fill de Juan Rosique López i d’Isabel Echenique Pérez. Als 12 anys ja treballava de jornaler. Durant la Primera Guerra Mundial emigrà a Suïssa, on cursà tres cursos de medicina no finalitzant la carrera ja que va haver de tornar a casa per l’agreujament de la malaltia de la mare. El 1919 es traslladà a viure al barri de Gràcia de Barcelona, treballant de caixista tipògraf en una impremta. Les seves habilitats professionals com a caixista el feren esdevenir un bon coneixedor de la llengua catalana escrita i parlada, tot i els seus orígens murcians. El 25 de desembre de 1925 contrau matrimoni amb Maria Molina Rodríguez, amb qui tinguren tres fills: Isabel (Barcelona, 1926), Raúl (Barcelona, 1929) i Joan Josep (Barcelona, 1931 – Ciutat de Mèxic, 2015).

República i Guerra Civil

A finals de la dècada de 1920 se n’anà a viure amb la família a la Seu d’Urgell. Participà conjuntament amb Enric Canturri en els preparatius de la proclama insurreccional dels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández del desembre de 1930 —la qual pretenia instaurar la República espanyola— coordinant la insurrecció a la Seu d’Urgell, ja que la ciutat disposava d’una caserna militar. Els rumors del fracàs de la revolta els obligà a avortar la iniciativa i se’n deslliuraren d’ésser detinguts.

Amb l’adveniment de la República d’abril de 1931, esdevingué militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Membre de la maçoneria des de 1933 per la Gran Lògia Regional del Nord-Est d’Espanya, amb el grau de mestre maçó. Soci del Centre Republicà de la capital urgellenca, espai de trobada de tots els republicans de la comarca. Fou secretari del Comitè Executiu Comarcal d’ERC-Alt Urgell.

Redactor d’Alt Urgell, publicació editada per la secció local d’ERC que, després del primer número, s’imprimiria a Puigcerdà atès que l’Impremta Fornesa de la Seu d’Urgell va rebre pressions per part del Bisbat. Arran d’un article publicat en aquest quinzenal, on acusava un advocat de la població de poc republicà i catalanista per estar al servei de Miquel Mateu, futur alcalde franquista de Barcelona, va ésser demandat pel jutge de la Seu d’Urgell. Dos anys després fou amnistiat pel Govern de la República.

El 1932 fou escollit delegat d’ERC per a participar en el 1r Congrés Nacional del partit, conjuntament amb els companys urgellencs Enric Canturri, Joan Puig, Ferran Zulueta, Blanco i Pallerola. L’estiu de 1934 ocupà breument el càrrec de jutge de Pau de la Seu d’Urgell. Arran dels Fets d’Octubre de 1934, en donar suport a la proclama de l’Estat Català de Lluís Companys, s’exilià conjuntament amb l’exalcalde de la Seu d'Urgell i diputat d'ERC al Parlament de Catalunya, Enric Canturri, passant primer per Andorra i establint-se després a França. Amb la victòria del Front d’Esquerres liderat per ERC a les eleccions legislatives del febrer de 1936 retornà a Catalunya. 

Durant la Guerra Civil es va instal·lar a Barcelona on esdevingué secretari general del Comitè Local del Socors Roig Internacional de Catalunya. Les principals activitats d’aquest organisme eren fer arribar un àpat diari als infants  de la zona republicana i dotar als soldats republicans de llibres a través d’una biblioteca ambulant. 

Exili

A la fi de la Guerra Civil, el febrer de 1939 s’exilià de nou a França, aquest cop amb la família. El març d’aquell any s’instal·laren a la ciutat de Mâcon, al centre-est del país, després d’una estada curta al camp de concentració d’Argelers. El 24 de maig s’embarcà a Seta, amb la seva dona i fills, en el Sinaia rumb a Mèxic, arribant al port de Veracruz el 13 de juny. Un cop a Mèxic fixaren la seva residència a la Ciutat de Mèxic, establint-se com a impressor. El 1950 per motius de salut es traslladaren a la ciutat de Cuautla, obrint una botiga d’ultramarins. El 1954 se n’anaren a viure a Guadalajara, amb la finalitat de dirigir una empresa de transports, i esdevingué el tresorer del Centre Català de Guadalajara. Durant els anys d’exili mexicà seguí militant a ERC i formant part de la maçoneria. Treballà per a la revista Confidencias com a caixista. Junt amb d’altres exiliats republicans catalans crearen l’Editorial Interamericana.

Autoria: Pau Vinyes i Roig

Articles en publicacions periòdiques

---

VINYES I ROIG, Pau. «A Mèxic passant per la Seu» a: Cadí-Pedraforca, núm. 29, tardor-hivern del 2020, p. 74-75.