Polític, director del setmanari Ara i comptable

Fill de Josep Rodríguez i Roman i de Paulina Joanola i Maruny que tindran cinc fills: Joan, Emili, Josep, Teresa i Paulina. Viu la infància enmig del negoci familiar, un estanc que regenta la família materna des de finals del segle XIX.

El 1928 és secretari del Consell Directiu del Centre d’Esports i d’Esbarjo.

El 1930 és membre de la directiva del Centre Fraternal, casino cultural i ateneu, considerat el casino de la gent treballadora.

Del 1930 al 1937 és director del periòdic Ara, Setmanari Catalanista Republicà de Palafrugell.

 

Segona República

El 12 d’abril de 1931 és elegit regidor de Palafrugell per la coalició entre la Unió Nacionalista Federal Republicana (UFNR) i el Centre Republicà, com a representant d’aquesta darrera entitat i esdevé 3r tinent d’alcalde, en un ajuntament liderat per l’alcalde Josep Sagrera.

Porta a terme una carrera política activa i compromesa com ho demostra la presència en diferents mítings electorals com a orador. De la mateixa manera exerceix en el govern municipal com a president de la Comissió de Foment (camins, enllumenat, aigua, aliments…) fins el juliol de 1933, i intervenint a diferents comissions com la de la preparació de l’assemblea del sector del surotaper.

A les eleccions municipals del 14 de de gener de 1934 torna a ser elegit regidor, aquest cop per la llista d’Unió Republicana d’Esquerra, entitat local vinculada al Partit Federal del Baix Empordà, alhora adherit a ERC. Repeteix com a responsable de la Comissió de Foment, ara amb l’alcaldia de Martí Jordi i Frigola.

Arran dels Fets d’Octubre de 1934 és processat per rebel·lió juntament amb l’alcalde Martí Jordi i Frigola i els regidors palafrugellencs Josep Camós, Juli Colom, Emili Cuixart, Jaume Fina i Joaquim Font. A diferència d’alguns regidors i el mateix alcalde que es van exiliar, ell és empresonat a Girona.

Amb el triomf del Front d’Esquerres de Catalunya a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 els consellers i l’alcalde són restituïts en els seus càrrecs. Una de les primeres accions del govern municipal restaurat és crear una comissió —formada per l’alcalde Martí Jordi i Frigola, Emili Cuixart i ell mateix— per revisar els acords presos per l’Ajuntament durant el bienni negre.

 

Guerra Civil

L’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 s’escau al mig de la Festa Major de Palafrugell i seguint les directrius de la Generalitat de Catalunya del dia 22 són destituïts els regidors no inclosos en les llistes de partits integrants del Front d’Esquerres de Catalunya

Passa a ser membre del Comité Popular Antifeixista i més endavant, des del 3 de gener de 1937, president d’Unió Republicana d’Esquerra de Palafrugell.

Membre de la quinta del 1927, és declarat exempt de la guerra per una atrofia a les dues cames.

 

Exili

Intern al camp de concentració d’Argelers on des de l’1 d’abril de 1939 fins el 30 de juny figura com a secretari i intèrpret a l’oficina d’identificacions.

A França treballa, d’agost de 1944 al 31 d’agost de 1948, de secretari de l’Organisation Internationale pour les réfugiés (OIR) a Tolosa de Llenguadoc.

De l’1 de setembre de 1948 fins la seva jubilació el 15 de febrer de 1972 treballa de comptable al Comité d’Acció de la Young Men’s Christian Association (YMCA) aFrança.

Autoria: Alfons Codina i Pujol