Sindicalista agrari, polític i pagès

Primers anys i consolidació com a dirigent rabassaire (1889-1931)

Era fill d'Antoni Riera i Cuscó i d'Antònia Claramunt i Capella, una família pagesa de Martorell. Riera, pagès ell també i a qui es pot considerar com un dels màxims exponents del sindicalisme agrari català, va iniciar-se en aquest àmbit d'actuació en la Federació de Rabassers de Catalunya, fundada el 1908, amb seu Martorell i de la qual arribà a ser directiu.

El 1922 va ser un dels fundadors de la Unió de Rabassaires. Elegit president el mateix any, va ocupar aquest càrrec fins al 1932 i esdevingué un dels principals propagandistes del sindicalisme rabassaire català, en col·laboració amb Lluís Companys. El 1923 intentà aconseguir una representació a la Mancomunitat, presentant-se com a candidat de la UR a les eleccions pel districte de Vilafranca-Igualada, sense aconseguir sortir-ne elegit. Situat políticament en el republicanisme radical, el febrer de 1930 va ser nomenat alcalde de Martorell.

Actuació sindical i política durant la República i la Guerra Civil (1931-1939)

El març de 1931 representà els rabassaires a la Conferència d'Esquerres que dugué a la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. Com a candidat d'Esquerra, va ser confirmat en el seu lloc d'alcalde de Martorell a les eleccions municipals de l'abril següent. Com a representant de la UR va ser vocal del Consell d'Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat, entre el 1931 i el 1932.

Al mateix temps, el novembre de 1932 va ser elegit diputat per Barcelona-circumscripció a les eleccions per formar el Parlament de Catalunya, també com a candidat d'Esquerra. El mes següent dimití de l'alcaldia per concentrar-se en la seva actuació parlamentària. Com a diputat, formà part de diverses comissions permanents de la cambra i de la comissió especial que havia de dictaminar sobre el Projecte de llei de contractes de conreu i per la solució de conflictes derivats dels esmentats contractes.

El 1932 va ser desbancat de la presidència de la UR pels sectors més favorables al Bloc Obrer i Camperol i a la Unió Socialista de Catalunya, però es mantení encara com a membre del comitè central fins a l'any següent. Entre el 1933 i el 1934 presidí el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell.

Arran dels Fets d'Octubre de 1934, va ser detingut i empresonat, tot i que durant un període curt. Durant la Guerra Civil intervingué en la indústria de guerra catalana.

L'exili (1939-1955)

El 1939, a la fi de la guerra, s'exilià a França i el 1942 passà a Mèxic, on treballà de comerciant de teixits. El 1954 va ser un dels diputats presents a la reunió del Parlament de Catalunya a l'ambaixada del govern de la República espanyola a Mèxic, de la qual sortí el nomenament de Josep Tarradellas com a nou president de la Generalitat.

Autoria: Joan Palomas i Moncholí

Capítols de llibres

---

POMÉS I VIVES, Jordi. «Riera i Claramunt, Francesc», a: MARTÍNEZ DE SAS, María Teresa; PAGÉS I BLANCH, Pelai (coords.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. [Barcelona]: Edicions Universitat de Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.