Industrial i polític

Fill de Josep Ribé i de Tomasa Garcia, Salvador Ribé arribà a Sabadell per treballar en el tèxtil. Es va casar amb Maria Anfruns i Vallribera (Sabadell, 1876-1966) i van tenir cinc fills i una filla: Josep (Sabadell, 1899-1971), Feliu (Sabadell, 1901 - Buenos Aires, 1965), Genís (Sabadell, 1904 - Tarragona, 1992), Joan (Sabadell, 1907 - Buenos Aires, ca. 1997), Salvador (Sabadell, 1911-1992) i Ramona (Sabadell, 1914-1930). Un dels seus germans, Genís Ribé i Garcia, va ser propietari de la popular i molt coneguda Ferreteria «La Catalana», i també va ser un dels fundadors del Centre d’Esports Sabadell, el 1906 i del Sabadell FC. el 1910.

Gran admirador de la doctrina de Francesc Pi i Margall, Salvador Ribé s'afilià al Círcol Republicà Federal, del qual n’arribà a ser el president del Comitè Polític el 1910 i en fou un dels més respectats membres, com a partidari de l’ala moderada. El seu paper rellevant i respectat al CRF va fer que el 29 de novembre de 1902 el designessin com un dels delegats per representar els republicans sabadellencs a l’Asamblea Nacional Republicana que va tenir lloc a Madrid, de nivell estatal, juntament amb Joan Romeu i Serra i Joan Mora i Adserà. Amb Joan Mora fins i tot s’associà industrialment durant un període. En aquesta etapa s’enfrontà políticament amb el diputat a Corts del Centre Nacionalista Republicà, el també sabadellenc Jaume Cruells i Sallarès. De sempre s’arrelà en la tradició de les esquerres dominants a la ciutat: demòcrates i sensibles a la necessitat de reformes socials, catalanistes i partidaris d’un estat federal que respectés l’autonomia a la manera que havia teoritzat Pi i Margall.

Durant la Primera Guerra Mundial, el 1916, va presidir el Comitè Aliadòfil Cases Clares, que recaptava fons per ajudar els damnificats de la guerra, principalment mantenint un nombre important d'infants francesos refugiats a Sabadell. En aquest Comitè hi col·laboraven Francesc Bedós, Gabriel Alguersuari, Antoni Miralles Giralt, Feliu Carol Prat i Pere Martí Peydró, amb el suport, també, de membres de la Federació Obrera de Sabadell. Els infants foren allotjats als Maristes. Cal remarcar que en el context d’aquest conflicte bèl·lic la seva empresa, una filatura de llana, va obtenir grans beneficis com a conseqüència de les exportacions per proveir els exèrcits aliats, sobretot amb la fabricació de mantes.

Passada la dictadura de Primo de Rivera, Salvador Ribé es convertí en el primer alcalde de la Segona República a la ciutat en ser elegit el 14 d’abril de 1931, càrrec que ocupà fins a l'1 de febrer de 1934, data en què fou rellevat per Magí Marcè. Durant el seu mandat es prioritzà la cultura —amb Salvador Sarrà (ERC) de regidor— i l'ensenyament, s’inaugurà el Museu de la Ciutat (1 d’agost de 1931), es construïren escoles i s'edità el llibre de Miquel Carreras i Costajussà Elements d'història de Sabadell, que varen regalar als col·legials. També va ser un ferm impulsor de la construcció de l’aeròdrom de Sabadell, inspirat també pel seu primer tinent d’alcalde, Jaume Ninet i Vallhonrat. El seu llegat polític i d’acció pública quedà plasmat en el llibre Trenta-tres mesos de gestió municipal: 14 d’abril de 1931 – 14 de gener de 1934. Quan acabà el seu mandat i traspassà la vara d’alcalde a Magí Marcè, pronuncià aquestes paraules: «[...] voldria que els nostres successors, el dia que complert llur mandat abandonin aquests càrrecs, tal com nosaltres ho fem avui, ho fessin amb la consciència ben tranquil·la, com la tenim també nosaltres, que estem satisfets d'haver complert els nostres deures». El 25 de febrer va ser objecte d’un emotiu homenatge a la seu del Cercle Republicà Federal de Sabadell, del qual se’n feu una extensa crònica al diari El Poble.

Quan esclata la Guerra Civil, l’empresa de Salvador Ribé , una filatura de llana, tenia uns actius valorats en gairebé un milió de pessetes. L’empresa va ser col·lectivitzada el 15 de maig de 1937, encara que Salvador Ribé en va mantenir el patronatge. El comitè obrer de control de la fàbrica estava constituït per Roc Cano, Jaume Ferrer, Antoni Vallribera, Pere Trullàs i Jaume Piqueras, alguns dels quals eren persones de la seva confiança, i aleshores l’empresa tenia 74 treballadors en nòmina, inclosos els seus tres fills Josep (director), Joan (dependent) i Salvador (manador).

Amb la derrota republicana, Salvador Ribé va ser acusat, per la policia militar franquista, de ser el primer alcalde republicà i d’haver exercit de vocal patró del Comitè Industrial Llaner durant l’època «roja». Aquestes denúncies provocaren que, amb setanta anys, patís un procés judicial en aplicació de la Ley de Responsabilidades Políticas. El 8 d’abril de 1941 Salvador Ribé va ser processat pel Jutjat Instructor provinical núm. 3 de Barcelona, i finalment, el 18 de novembre de 1942, el seu cas va ser sobresegut. Va superar aquest afer i va decidir de creuar l’oceà amb la seva muller, Maria Anfruns, per poder veure un nét recent nascut del seu fill Joan Ribé i per portar-li, tal com li havia promès un cop acabada la guerra, el seu fill gran Salvador (Sabadell, 1935), que s’havia quedat amb ells a Sabadell per protegir-lo del trasbals del pas a l’exili francès.

El matrimoni Ribé-Anfruns i el seu net Salvador Ribé i Esteve van arribar a Buenos Aires l’11 de novembre de 1942, a bord del vaixell Cabo de Buena Esperanza, per passar una llarga temporada amb la família Ribé-Esteve, i es va retrobar també amb altres dos fills seus, Fèlix i Genís, que des del 1928 havien anat a fer negocis per aquelles terres. Durant aquesta estada Salvador Ribé va reprendre el contacte per correspondència amb l’amic i antic company de consistori Salvador Sarrà, exiliat a Xile. Al vell alcalde republicà li sobrevingué la mort a Buenos Aires, ben lluny de la seva ciutat i d’una part de la família que restava a Sabadell. Josep Moix, en una carta enviada al seu fill Joan Ribé, datada del 19 d’abril de 1944, li transmet el condol amb aquestes paraules: «Era un dels fills dignes de les virtuts catalanes que tan gran han fet la nostra Pàtria estimada». Fou enterrat a la capital argentina i el seu funeral, multitudinari però discret en el context de la ciutat silenciada per la postguerra i el nou règim, se celebrà a l’església de la Puríssima Concepció de Sabadell, el 7 de març de 1944. La seva dona acabà tornant a Sabadell poc després.

Autoria: Tona Majó i Ortín