Mestra de guarderia i política

Filla de Manuel Renom i de Dolors Soler, va nèixer al carrer d’Horta Novella.

Es casà amb Joan Romeu i Ribas amb qui tingueren tres fills: Joan, Mateu i Enric. El seu fill gran va morir com a oficial republicà a la Sierra Trapera el gener de 1939. El seu fill petit va morir fent el servei militar amb les tropes franquistes a la Vall d’Aran.

Estudià a la Institución Libre de Enseñanza de Sabadell.

De molt jove havia ingressat en el Centre d’Estudis Psicològics, en el qual es va convertir en promotora destacada organitzant actes i conferències. Formava part també de la societat d’actes civils L’Emancipació, dedicada especialment als enterraments civils.

A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 formà part a Sabadell de la candidatura Coalició d’Esquerres formada pel PRDF —del qual n’era membre— ERC i USC, esdevenint la primera regidora de la història de la ciutat.

Destacada defensora dels drets civils i, en especial, dels de la dona treballadora, com a regidora d’Assistència Social va fundar la Lliga Laica Femenina i va impulsar el cos d’infermeres laiques i dues guarderies per a nens obrers, una de les quals dirigia personalment. Va reformar i modernitzar també la Clínica de Maternologia, que fins aleshores no tenia ginecòleg titulat.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, va exiliar-se a França, militant a Esquerra Republicana. No va tornar fins al 1947, instal·lant-se primer a Sabadell i després a Barcelona.

El 1961 va reprendre la seva tasca d’assistència social, amb especial atenció per la vellesa. Durant la seva estada a la Residència de les Llars Mundet va ser col·laboradora activa del periòdic trimestral Mundet-Paradís com a membre del consell de redacció.

El 1984 va rebre un homenatge. Tal com predicava, va ser enterrada al departament laic del Cementiri municipal de Sabadell.

La ciutat de Sabadell ha reconegut la seva trajectòria dedicant-li una plaça.

Autoria: Dolors Ivern i Salvà