Fill de Josep Puigdomènech i Vila i de Dolors Bosoms i Ribera. Es va casar amb Felicitat Garcia i Cros amb qui tingueren dos fills: Josep (1922) i Dolors (1925). Va arribar a Terrassa al voltant de 1917. Treballà a l’empresa Josep Altisench com a viatjant de teixits i organitzador dels mostraris. Era membre de l’Associació d’Empleats i Tècnics amb el càrrec de vicepresident dins la secció de Magatzem i Viatjants.

Es vinculà amb la Fraternitat Republicana de Terrassa, amb seu a la Casa del Poble, on assolí diferents responsabilitats fins accedir a la direcció del seu Comitè Executiu. Tingué una important implicació en el diari L’Acció, tant en tasques de redactor com de direcció. Des de les seves pàgines maldava per una convincent defensa del laïcisme i una ferma denúncia de les pràctiques catòliques dins l'ensenyament.

Acompanyà Samuel Morera en el seu primer ingrés a la presó Model de Barcelona l’abril de 1929. Se’ls acusava de difondre material «il·legal». Tot semblava apuntar a algun tipus de delació. L’estada a l’ergàstul portà a Puigdomènech a escriure un emotiu poema amb el títol de «Plany».

Va ser una persona autodidacta i de gran sensibilitat intel·lectual i patriòtica. Palesà una inquietud artística com a dramaturg i rondallaire. L’interès per la cultura es mantingué en les activitats dins l’Orfeó Català de Mèxic durant el perllongat període de l’exili. La seva complicitat amb la política local agafà notorietat amb nombroses intervencions arreu de la ciutat i comarca fent costat a d’altres dirigents locals i nacionals.

Destacà en les campanyes electorals al Parlament de Catalunya de 1932, les eleccions legislatives de 1933 i en les eleccions municipals de 1934. En aquestes sortí escollit com a regidor dins la candidatura d’Esquerres Republicanes Catalanistes, integrada per la Fraternitat Republicana, el Centre Catalanista Republicà i la Fraternitat Republicana Federal de Sant Pere.

Esdevingué un dels quatre regidors de confiança de l’alcalde Morera juntament amb Josep Petchamé (Administració Central i Foment d’interessos materials), Miquel Palet (Cultura) i Domènec Armengol (Finances). Va ser nomenat segon tinent d’alcalde amb la responsabilitat al front de la regidoria de Sanitat i Assistència Social.

Participà en la proclamació de l’Estat Català en el 6 d’octubre de 1934 i fou condemnat a 10 anys de presó. Amb l’aplicació de la Llei d’Amnistia retornà a Terrassa el 22 de febrer. La normalitat en el Consistori terrassenc es va recuperar en la sessió extraordinària del 26 de febrer de 1936, després de la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions legislatives.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, poques setmanes després de l’establiment del Consell Municipal d’Unitat Popular (octubre de 1936) va deixar l’Ajuntament i les seves tasques dins la Comissió de Sanitat. Es va reincorporar al Consistori a partir de juny de 1937 sota un nou mandat de Samuel Morera i presidint la Comissió de Finances i Municipalitzacions. Fou designat també, conjuntament amb Joan Monfort, membre de la Comissió Mixta encarregada de la redacció del Projecte de Municipalització dels espectacles públics formulat per l’Ajuntament de Terrassa (1937).

A proposta del conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, fou nomenat Interventor delegat de la Propietat Urbana de Sabadell i també Interventor del Departament de Finances a l’Ajuntament de la ciutat vallesana (1938).

Amb la derrota republicana s'exilià, passant pels camps d’Argelers i de Bram. Després va fer estada a la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller al costat d’una petita colònia de terrassencs. Entre d’altres hi havia la família de Samuel Morera, Hermies Busqué i el seu fill Servand, Josep Puig i Arnaus, la família de Miquel Palet, Jaume Figueras amb la seva esposa i filla i la família de Josep Petchamé.

Formà part de l’expedició que va sortir del port de Marsella el dia 14 d’abril de 1942 a bord del vaixell francès Maréchal Lyautey, camí de l'exili mexicà. El primer trajecte va ser fins les ciutats d’Orà i de Casablanca. El 30 d’abril deixaren la ciutat marroquina amb el vaixell portuguès Nyassa. Arribaren a Veracruz el 22 de maig.

A Ciutat de Mèxic es va hostatjar durant uns dies al Gran Hotel, després tingué el domicili a la colònia Cuauhtémoc i més endavant al barri de Mixcoac. Obtingué la nacionalitat mexicana el 1948. Sovintejà les visites a l’Orfeó i s’implicà en algunes de les seves activitats artístiques. Era un bon amic de les famílies Morera i Bonastre a les quals visitava molt sovint. Treballà d’agent comercial.

Va tenir alguns càrrecs, sota la presidència de Roc Boronat i Enric Canturri  ─Secretari de propaganda i secretaria administrativa─ dins Esquerra Republicana de Mèxic el 1955 i 1960. Cal destacar però la vicepresidència i la presidència al capdavant de l’agrupació durant els anys 1961 i 1962. Estigué molt implicat en la comissió (1959) que avaluà la gestió i estratègia del secretari general Joan Sauret en el marc de  l’important conflicte que se’n derivà dins Esquerra. No va tornar mai a Catalunya.

Autoria: Josep Puy i Juanico