Lluís Prunés i Sató
Manresa,
24 de desembre de 1894
Mèxic DF,
19 de febrer de 1964
Comerciant i polític
Fill de Miquel Prunés i de Lluïsa Sató. El matrimoni va tenir quatre fills: Andreu, Emili, Lluís i Miquel.
El 1917 es casà amb Joana Ibàñez i Ibàñez (Barcelona, 1901 - 1980) amb qui tingueren tres fills: Pepis (Barcelona, 1918), Lluïsa (Barcelona, 1920 - Mèxic DF, 2008) i Joan (Barcelona, 1923).
Militant d'Acció Catalana, a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 fou elegit regidor en la candidatura de Concentració Republicana a Manresa. Fou 5è tinent d'alcalde i president de la Comissió de Foment. Posteriorment ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya.
El juliol fou elegit alcalde de Manresa substituint Joan Selves que havia estat elegit diputat a Corts. El desembre del 1932, abandonà l'alcaldia en ser nomenat Governador Civil de Girona i, més tard, es va fer càrrec de la Comissaria d'Ordre Públic de la Generalitat a Tarragona.
Arran dels Fets del Sis d'Octubre de 1934, fou reclòs al vaixell-presó Manuel Arnús ancorat al port de Tarragona. El 18 d'abril del 1935, com a conseqüència del seu estat de salut, li va ser concedida presó atenuada i va ser conduït del penal de Tarragona a casa seva. El 12 de gener del 1936 se celebrà el judici pels fets ocorreguts a Tarrragona el Sis d'Octubre. Un tribunal militar el condemnà a la pena de vuit anys de presó. Aquell mateix dia ingressà a la presó Model, però cinc dies després, i gràcies a les gestions de Francesc Senyal, fou traslladat a la presó de Manresa.
El febrer de 1936, la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions legislatives canviaren radicalment la seva situació política i personal. En la seva primera reunió, el 2 de març de 1936, el govern de la Generalitat el reposà en el càrrec de comissari de la Generalitat a Tarragona.
El maig de 1936 fou nomenat conseller d'Economia i Agricultura de la Generalitat i l'1 d'agost del mateix any, ja en plena Guerra Civil, fou durant uns dies comissari de Defensa i posteriorment conseller de Treball.
A finals de 1937 es refugià amb la seva família a París. Gràcies al líder dels independentistes catalans a Cuba i president del Casal Català de l'Havana, Josep Conangla i Fontanilles, el maig de 1938 es traslladaren a la capital cubana, on immediatament es dedicà a la indústria i el comerç. El setembre de 1942 ja era president de la Compañia Nacional de Fundición SA, dedicada a fondre metalls i fabricar connexions sanitàries. També fou representant de l'Asociación de Industriales de Cuba. Fou una destacada figura del Centre Català i patrocinador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'Havana el 1944.
El 1945 s'instal·là un temps a Mèxic però tornà a Cuba integrant-se al Patronat Català de Defensa de les Víctimes del Franquisme.
El 1953 s'establí definitivament a Mèxic DF on regentà una farmàcia. Va viure també durant una llarga temporada a Cuernavaca.
Autoria: Josep Vall i Segura
Lluís Prunés i Sató
Bibliografia
Capítols de llibres
Rubí, Gemma; Vicente, Isabel. «La Segona República», a: AA.DD. Història de la ciutat de Manresa, 1900-1950. Manresa: Fundació Caixa Manresa, 1992.
Lluís Prunés i Sató
Enllaços relacionats
La República a Manresa en un clic (1931-1936)
Entrada biogràfica de Lluís Prunés i Sató
http://www.memoria.cat/republica/content/prunés-i-sató-llu%C3%ADs