Fill d'una família de nou germans, deixà el poble per guanyar-se la vida a Barcelona, fent de barber. Home d'inquietuds sindicals i polítiques, s'afilià al Sindicat Únic i fou soci del CADCI.

El 1931, com a membre de Junta Directiva del Centre Republicà Català del districte 5è, fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual se'n separà, el 1933, per a constituir, amb altres dissidents, el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, però, com la major part d'ells, retornà a la disciplina d'ERC el maig de 1936.

Durant la Guerra Civil fou membre —en representació d'Esquerra— del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, responsabilitzant-se del Departament d'Autoritzacions i Permisos. Dissolt aquell, fou nomenat delegat de la Junta de Seguretat Interior, i es féu càrrec d'un departament semblant, el d'Autoritzacions i Passaports, des del qual tingué l'oportunitat de salvar moltes vides. Fou vocal del Consell de Seguretat de Catalunya i formà part de la Comissió d'Indústries de Guerra. Poc abans d'emprendre el camí de l'exili, fou nomenat intendent general del Parc Mòbil del Cos de Seguretat de Catalunya.

El febrer de 1939 passà la frontera pel Portús, fins a Perpinyà i, d'allí, a Montpeller, d'on ja no tornaria.

Fou membre actiu d'ERC a l'exili i participà en la Resistència francesa. També fou responsable, al departament de l'Herault, de l'Aliança Nacional de Catalunya.

Deixà escrites unes memòries, que ell anomenà «Pàgines viscudes», que han estat publicades a cura del seu nebot, Josep Poca i Gaya, amb el títol, Joan Pons Garlandí. Un republicà enmig de faistes.

Autoria: Josep Poca i Gaya

Llibres

---

POCA I GAYA, Josep. Joan Pons Garlandí. Un republicà enmig de faistes. Barcelona: Edicions 62, 2008.