Llista alfabètica
Llista alfabètica

Carles Pi i Sunyer

Barcelona, 29 de febrer de 1888
Caracas, 15 de març de 1971

Fotografia de Carles Pi i Sunyer

Polític, economista i escriptor

Fill de Jaume Pi i Sunyer, metge i catedràtic de Medicina, i de Carolina Sunyer i Quintana, filla al seu torn del dirigent republicà federal Francesc Sunyer i Capdevila. La família paterna i materna eren originàries de Roses, a l'Alt Empordà. Estudià el batxillerat al Liceu Políglota de Barcelona. Als 17 anys entrà a l'Escola d'Enginyers, on es va llicenciar l'any 1908. Ben aviat, morts els seus pares, hagué de treballar mentre estudiava i començà fent dibuixos per a un llibre d'anatomia. El febrer de 1913 es casà amb Carme Cuberta i Aroles a la Jonquera, i tingueren cinc fills. Treballà com a enginyer a l'empresa Espanyola Körting S.A. Va dirigir l’Escola d’Arts i Oficis de Sants, on feia de professor de dibuix tècnic, i l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya (1919), des d'on impulsà la Granja Experimental de Caldes de Montbui. L'any 1924 fou suspès en el seu càrrec a causa de les desavinences produïdes amb les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera. Per això, hagué de buscar feina de nou, i es col·locà com a secretari de la Federació de Fabricants de Filats i Teixits de Catalunya i després, el 1928, com a secretari tècnic del comitè regulador de la indústria cotonera. Fou durant aquesta època quan conspirà contra la dictadura des de l'organització clandestina "1640". I començà a col·laborar de forma habitual en La Publicidad , que era l'òrgan periodístic en aquells moments d'Acció Catalana. L'any 1930 fou nomenat president de la comissió organitzadora d'aquest partit, al costat de Raimon d'Abadal, Nicolau d'Olwer, Pelai Vidal de Llobatera, Josep Sunyol i Garriga i Manuel Carrasco i Formiguera, entre d'altres. Algunes discrepàncies amb la direcció provocaren el seu allunyament i la baixa d'Acció Catalana, i el seu acostament, juntament amb Josep Sunyol, a Esquerra Republicana de Catalunya.

Fou elegit diputat per la circumscripció de Barcelona el juny de 1931, si bé com a candidat independent. Ocupà la direcció general de Comerç i Política Aranzelària dins del Ministeri d'Economia dirigit per Marcel·lí Domingo. A mitjan mes d'octubre de 1932 es féu càrrec de la Conselleria de Finances de la Generalitat de Catalunya, i fou aleshores quan ingressà oficialment a ERC. També escrigué a la Revista de Catalunya. Fou diputat al Parlament de Catalunya el novembre de 1932, i el mes de gener de 1933 fou nomenat conseller primer del govern català. Aviat va ser nomenat ministre de Treball sota el govern de Martínez Barrios l'octubre de 1933, càrrec que li durà escassament dos mesos, si bé en el trancurs dels quals aconseguí accelerar de forma notable el traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat. L'1 de febrer de 1934 fou elegit alcalde de la ciutat de Barcelona fins que fou empresonat arran dels Fets del Sis d’Octubre al vaixell Uruguay, temps que l'ocupà a redreçar les finances d'aquest govern local. Es reintegrà en aquest càrrec arran dels comicis locals de febrer de 1936 fins al mes de juliol d'aquest any.

Assabentat com estava dels preparatius del cop d'estat del 18 de juliol, s'afanyà a anar a Madrid a avisar el govern Casares Quiroga, que, malauradament, no en féu cas. Conseller de Cultura des de 1937 fins a 1939, creà els Serveis de Cultura al Front destinats als soldats catalans que lluitaven en la primera línia de foc. De forma paral·lela, intentà millorar les relacions entre la Generalitat i el govern central al costat del president Lluís Companys, així com mirà de conèixer de primera mà les implicacions internacionals de la guerra espanyola. Rebutjà el càrrec d'ambaixador a la URSS que se li oferí al final de 1938. Veient-se la fi dramàtica del conflicte, ajudà les famílies dels intel·lectuals catalans a buscar refugi al Mas Perxés d'Agullana, a tocar de la frontera, com les de Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda, Joan Oliver i Carles Riba, entre d'altres. El 23 de gener de 1939 emprengué el viatge que el dugué a l'exili que començava per França. L'abril de 1939 arribà a Londres, on va presidir el Consell Nacional de Catalunya (1941-1945), després de l'afusellament del president Companys.

S'esforçà per harmonitzar les tenses relacions existents entre els partidaris de Negrín i els de Prieto, i per una àmplia concòrdia entre tots els emigrats. Durant la seva estada a Londres va escriure informes per al Ministeri anglès d'Informació i va treballar al servei llatinoamericà de la BBC. Va formar part del Govern de la Generalitat a l’exili (1945-1947), presidit per Josep Irla i a més integrat per Pompeu Fabra, Josep Carner, Antoni Rovira i Virgili, Josep Xirau i Joan Comorera. L'estiu de 1947 fou requerit per Martínez Barrios perquè formés un govern de la República a l'exili, oferiment que refusà. Certament, fou una de les figures més respectades de l'emigració, tal com ho havia estat en els seus càrrecs públics durant la República. Establert a Caracas, el 1952 hi va fundar la Comissió Veneçolana de Normes Industrials (COVENIN), va ser professor d’economia a la Universitat Central de Veneçuela i va investigar el procés d’independència veneçolà. Fou també membre de la comissió organitzadora del Consell de Desenvolupament Científic i Tecnològic de la República de Veneçuela. Als Jocs Florals de la Llengua Catalana fou nomenat Mestre en Gai Saber (Montevideo 1963). Membre i president honorari del Centre Català de Caracas, i president del patronat de Terra Ferma. Jubilat l'any 1968, patí un infart el març de 1971 que li provocà la mort. L’any 1980 les seves despulles van ser traslladades a Barcelona i inhumades amb honors d’alcalde a la vila d'on procedia la seva família, Roses.

Autoria: Gemma Rubí i Casals

Carles Pi i Sunyer

Obra pròpia


Llibres

CARLES PI I SUNYER; JOSEP DALMAU. Diàleg de les Verges negres de Polònia i Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 1982.
Consell Nacional de Catalunya. Declaració del Consell Nacional de Catalunya: Londres, 24 agost 1944. França: Front Nacional de Catalunya. Delegació de França, [1944].
PI I SUNYER, Carles. Bombas centrífugas para riego. Madrid: Calpe, 1922 [Catecismos dle agricultor y del ganadero núm. 81].
PI I SUNYER, Carles. Els aventatges de la intervenció tècnica a l'agricultura. Barcelona: Associació d'antics alumnes de l'Escola Superior d'Agricultura, 1922.
PI I SUNYER, Carles. Per a la cultura obrera: l'acció de les nostres escoles professionals. Barcelona: Editorial Catalana, 1923.
PI I SUNYER, Carles. Estudios sobre el metabolismo intermediario animat y vegetal de los hidratos de carbono. Barcelona: Tipografía de Santiago Vives, 193?.
PI I SUNYER, Carles. Del temps de la sembra: articles. Barcelona: Edicions de la Rosa dels Vents, 1937.
PI I SUNYER, Carles. La corda greu. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937 [Biblioteca d'assaigs núm. 1].
PI I SUNYER, Carles. Coses i gent de Caracas. Caracas: Patronat de Cultura "Terra Ferma"; Centre Català de Caracas, 1958.
PI I SUNYER, Carles. El comerç de Catalunya amb Espanya. Mèxic D.F.: Club del Llibre Català, 1959.
PI I SUNYER, Carles. Redreç. Caracas: Centre Català de Caracas, 1959.
PI I SUNYER, Carles. La vida a la frontera durant les guerres amb la França. Barcelona: Rafael Dalmau, 1966 [Episodis de la història núm. 82].
PI I SUNYER, Carles. La cançó a mitja veu. Barcelona: Rafael Dalmau, 1970.
PI I SUNYER, Carles. El General Juan Robertson: un prócer de la independencia: homenaje al Sesquicentenario de la Batalla de Carabobo. Caracas: Arte, 1971.
PI I SUNYER, Carles. Sonets. Caracas: Terra ferma/Patronat de Cultura del Centre Català de Caracas, 1971.
PI I SUNYER, Carles. Els governs de la Catalunya autònoma. Caracas: Patronat de Cultura "Terra Ferma", 1973.
PI I SUNYER, Carles. El comerç de Catalunya amb la resta d'Espanya. Barcelona: Pòrtic, 1974.
PI I SUNYER, Carles. La República y la guerra: memorias de un político catalán. México: Oasis, 1975.
PI I SUNYER, Carles. Aquell verd anglès. Barcelona: Pòrtic, 1977 [Llibres de butxaca, núm. 105].
PI I SUNYER, Carles. Patriotas americanos en Londres: Miranda, Bello y otras figuras. Caracas: Monte Avila, 1978.
PI I SUNYER, Carles. Memòries de l'exili. Barcelona: Curial, 1978-1979 [La Mata de jonc núm. 10-11].
PI I SUNYER, Carles. El govern de la Generalitat, París 1945-48: segon volum de Memòries de l'exili. Barcelona: Curial, 1979 [La Mata de jonc núm. 11].
PI I SUNYER, Carles. L'aptitud econòmica de Catalunya. Barcelona: La Magrana, 1983 [Biblioteca dels clàssics del nacionalisme català núm. 5].
PI I SUNYER, Carles. La Guerra, 1936-1939: memòries. Barcelona: Pòrtic, 1986 [Mmeòries núm. 32].
PI I SUNYER, Carles. Maria Pi i Sunyer i el seu temps. Barcelona: Pòrtic, 1988 [Memòries núm. 6].
PI I SUNYER, Carles. Com vaig veure Rússia. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1992 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Tres italians a Barcelona: Casanova, Cagliostro, Lechi. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1992 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Una veu. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1992 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Catalunya en la guerra civil espanyola. b: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1993 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Dietari del primer mes de guerra (Londres, 1939). Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1993 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Reports (1939-1942). Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1993 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Carles Pi i Sunyer, Joan Mascaró: correspondència (1939-1951). Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1994 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Conferència al Casal Català de Londres: 1941-1943. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1994 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Dues conferències: 1935-1936. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1994 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. El alma cordial de Cataluña. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1994 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. El record de Macià en la nit de Nadal: 24 de desembre de 1938. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1994 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Enginyers, economia i societat: tres textos, 1933-1937. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1994 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. L'economia catalana: conferència al Casal Català de Nova York: 10 de juliol de 1948. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1994 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Sobre la Gran Bretaña: dos textos. Disociación y norma. Una nueva época elisabetiana.. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1995 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. La guerra des de Londres: articles per al Ministeri d'informació britànic (1940-1941). 1996: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1996 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Tríptic de retaule.. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1996 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. La situació a Catalunya i Espanya els anys 1945-1946: informe de Carles Pi i Sunyer. Informe de les gestions fetes a Barcelona l'any 1947: notes de Pere Puig. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1997 [Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer núm. 1].
PI I SUNYER, Carles. 1939: memòries del primer exili. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 2000 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles. Londres en guerra, 1939-1942: impressions d'un exiliat. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 2006 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles; BOSCH I GIMPERA, Pere. Informes a les autoritats britàniques. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1992 [Biblioteca Carles Pi i Sunyer].
PI I SUNYER, Carles et al. El problema comarcal de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006.
PI I SUNYER, Carles et al.. Homenaje al doctor Augusto Pi Suñer. Caracas: Arte, 1966.
PI I SUNYER, Carles; Instituto Nacional de Cultura y Bellas Artes. Miranda y Casanova. Caracas: INCIBA, 1967.
Capítols de llibres

PI I SUNYER, Carles. «Els factors comarcals en l'economia catalana», a: AA.DD. El problema comarcal de Catalunya. Barcelona: Casa del Vallès, 1931.
PI I SUNYER, Carles. «Pròleg», a: Bernades i Viusà, Vicenç. Perspectives econòmiques: el moment social a la República i a Catalunya. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1935.
PI I SUNYER, Carles. «Pròleg», a: [Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya]. Les Veus de la intel.ligència i la lluita del poble espanyol. [Barcelona]: Lletra Viva, 1937.
PI I SUNYER, Carles. «Pròleg», a: JORDANA I MAYANS, C. A.. Geografia de Catalunya. Barcelona: Llibreria Catalònia, [1936-1937].

Carles Pi i Sunyer

Bibliografia


Llibres

AGUIRRE I FERRER, Conxa et al.. Carles Pi i Sunyer (1888-1971). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995 [Gent de la Casa Gran, núm. 8].
DD. AA.. Quatre enginyers industrials per a la història: Carles Pi i Sunyer, Pompeu Fabra i Poch, Rafael Campalans i Puig i Josep Serrat i Bonastre. Barcelona: Associació i Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya/La Llar del Llibre, 1990 [Cultura, tècnica i societat, núm. 2].
JARDÍ, Enric. Centenari de Carles Pi i Sunyer. Barcelona: Fundació Pi i Suner d'Estudis Autonòmics i Locals, 1988.
VILANOVA, Francesc. Entre les restes del naufragi: els darrers temps de Gabriel Alomar a Egipte. [Barcelona]: Abadia de Montserrat, [1991].
Articles en publicacions periòdiques

Vilanova, Francesc. «La coratjosa gent de Londres: la Segona Guerra Mundial vista per un exiliat català a la Gran Bretanya» a: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, núm. 7, 1996, p. 65-78.