Fill de Baldomero Petchamé i Ana Tusell, que tingueren tres fills: Josep, Francesc i Berta. El 1910 es va casar amb Esperança Codina i Codinach, amb qui van adoptar Maria Vendrell i Rodés (1929-2020). Treballà a l’empresa Fontanals i Cia.

El 1925 formà part de la junta de l’entitat Defensa Civil que promovia el laïcisme i la gestió dels enterraments civils, sovint envoltants de polèmiques i contratemps. El març de 1931 Samuel Morera  i Josep Petchamé varen participar —en nom de Fraternitat Republicana de Terrassa— en la Conferència d'Esquerres Catalanes en la qual es fundaria Esquerra Republicana de Catalunya. 

A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 va formar part de la candidatura del Bloc Republicà Catalanista de Terrassa, esdeveninent regidor electe. Estigué adscrit dins la Comissió de Governació i Abastiments. Revalidà el càrrec a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, com a membre de la candidatura d'Esquerres Republicanes Catalanistes liderada per Samuel Morera. Va presidir la Comissió de Govern que tractava els afers d’Administració General i Foment d’interessos materials. Formà part del grup de confiança més proper de l’alcalde Morera conjuntament amb Domènec Armengol, Miquel Palet i Valentí Puigdomènech.

Arran dels Fets d’Octubre de 1934 fou detingut i condemnat a sis anys de presó. El febrer de 1936, arran de la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions legislatives, es reincorporà al consistori fins la proclamació de l’Ajuntament d’Unitat Popular l’octubre amb l’alcaldia de Jaume Figueres. El 28 de juny de 1937 tornà al Consell Municipal. S’integrà en la Comissió de Serveis Públics sota la presidència del regidor de la CNT, Enric Aldave.

Amb la derrota republicana, la família Petchamé deixava la ciutat de Terrassa el 24 de gener de 1939 amb d’altres amics republicans de la Casa del Poble. A partir de llavors tot foren un munt d’adversitats, penúries i contratemps. Entraren a França el 5 de febrer amb la intenció fallida de travessar la frontera amb el president Companys amb qui tenia una molt bona amistat. Possiblement va estar en el camp d’Argelers abans de passar pel castell de la Tranchade —a Garat, departament de Charente— on feia de pastor. També estigueren, fins el moment del seu retorn a Catalunya,  durant un temps a Montpeller amb la colònia de terrassencs residents a la capital de l’Erau.

Entre 1941 i 1942 regressaren a Catalunya. La mare i la filla a Terrassa. Josep Petchamé residí primer a Mataró, on tenia uns amics, i després a Barcelona. La sentència de 1941 del Tribunal de Responsabilitats Polítiques li va representar la pèrdua total de bens, la inhabilitació perpètua i romandre durant quinze anys a 250 km. fora de Catalunya. El 1947 s’aixecà la condemna, però Josep Petchamé havia mort l’any anterior. Fou enterrat en el cementiri de Sant Andreu de Palomar. El 1985 foren traslladades les seves despulles al cementiri municipal de Terrassa.

Autoria: Josep Puy i Juanico