Fill de l'advocat i polític republicà Alfred Perenya i Reixachs (Lleida, 1881-1930) i d'Helena Pàmies i Postius (Lleida, 1883 - Barcelona, 1972).

Des de ben jove milità a la Joventut Republicana de Lleida, fundada pel seu pare i pel seu oncle Humbert Torres i Barberà, i col·laborà a La Jornada.

El 1935 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona doctorant-se a Madrid el 1936, en una trajectòria d'estudis i formació compartida amb el seu cosí i amic íntim, Víctor Torres i Perenya.

Durant la Guerra Civil, i a causa de la seva miopia, no pogué allistar-se a unitats combatents com la Columna Macià-Companys, de la qual Víctor Torres n'era comissari polític. Va prestar els seus serveis com a redactor del cos jurídic de l'Exèrcit Republicà.

A la fi de la Guerra Civil, el 27 de gener de 1939, just abans de creuar la frontera camí de l'exili, es casà a Puigcerdà amb la professora Mercè Gili i Maluquer (Madrid, 1918 - Ciutat de Mèxic, 2017) amb qui tingueren quatre filles: Maria Heidi (Santo Domingo, 1940 - Acapulco, 2006), Mercè (Ciutat de Mèxic, 1944), Núria (Ciutat de Mèxic, 1952) i Helena (Ciutat de Mèxic, 1957).

Després d'una breu temporada a França, marxà cap a Amèrica amb la seva esposa, la seva germana Helena i el seu cunyat Javier Malagón i un matrimoni amic: Miquel Garcia Santesmases i Elisa Sales.

En un primer moment intenten instal·lar-se a Puerto Rico, però davant la negativa de les autoritats acaben a la República Dominicana, treballant a l'Instituto Colón, a Santo Domingo, aleshores anomenada Ciudad Trujillo.

El 1942, acompanyat de la família es traslladà a Mèxic, on fou gerent d'exportacions dels Laboratoris Hormona; i la seva esposa Mercè Gili i Maluquer, filla de l'il·lustre filòleg lleidatà Samuel Gili i Gaya, professora al Colegio Madrid, fundat el 1941 per la JARE.

Alfred Perenya exercí també de traductor de francès i anglès de diferents llibres pel Fondo de Cultura Econòmica. Fou autor d'una obra de teatre, titulada La escoba verde.

En un dels seus viatges comercials pel Carib com a representant farmacèutic, sortí de l'Havana, passà per Port-au-Prince i arribà a l'aeroport General Andrews de Ciudad Trujillo on va ser vist per darrer cop.

La família, els amics i el propi govern mexicà iniciaren immediatament després de la seva desaparició les tasques de recerca. Fins i tot van fer gestions el Vaticà, alts funcionaris de l'ONU i de l'OEA, però tot fou en va.

Es creu que el govern del dictador dominicà Leónidas Trujillo, vigilava el representant local de l'empresa farmacèutica on treballava Alfred Perenya i que va assumir que ell era un agent d'enllaç amb les activitats revolucionàries dels exiliats dominicans a Cuba i Veneçuela, per la qual cosa, suposadament, va ser segrestat i assassinat pels agents del Servicio de Inteligencia Militar.

Només després de la mort de Trujillo i d'innombrables gestions prop de les noves autoritats dominicanes la família va obtenir un certificat de defunció on es feia constar que «havia estat una víctima més de la tirania de Trujillo».

Autoria: Josep Vall i Segura