Fill de Domènec Palet i Barba i d'Irene Martí i Domingo.

El 1933 es casà amb Carme Ejarque i Dols, tenint tres fills: Irene (Terrassa, 1933), Ramona (Terrassa, 1935) i Domènec (Mèxic DF, 1942).

Féu estudis tèxtils i de química a l'Escola Industrial de Terrassa on també fou professor. Col·laborà en recerques geològiques amb el seu pare, diputat d'Esquerra al Congrés.

Des de ben jove palesà el seu compromís cívic i polític. Ja als 14 anys fou secretari del Pomell de Joventut "Ferms Catalans" i posteriorment fou responsable de les JEREC a Terrassa presidides per Jaume Figueres. Arrel de les eleccions municipals de 1934 fou nomenat quart tinent d'alcalde de Terrassa i responsable de Cultura.

El Sis d'Octubre formà part de l'Ajuntament que proclama l'Estat Català i després del fracàs de la insurrecció fou empresonat, sortint en llibertat el gener de 1935. El novembre, en el judici definitiu, fou absolt. Després de la victòria del Front d'Esquerres, a les eleccions de febrer de 1936, es reincorporà a l'Ajuntament.

Durant la Guerra Civil fou delegat de la Generalitat a l'Escola Industrial de Terrassa. El 14 d'octubre de 1936 formà part del Govern d'Unitat Popular de la ciutat com a regidor segon i encarregat de Cultura fins la seva dimissió el 28 de juny de 1937. Amb l'exalcalde Jaume Figueres i un grup d'afiliats es separaren de la Casa del Poble i fundaren el Casal d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb seu a l'Orfeó de Terrassa. Aleshores s'incorporà també al Consell Executiu de la UGT com a secretari d'Agitació i Propaganda. Aquell mateix any fou mobilitzat i el seu destí fou la Junta de Compres de material del Ministeri de la Guerra com a enginyer tèxtil.

El 1939 s'exilià amb la seva família a París treballant com a dibuixant en una fàbrica d'avions. L'entrada dels alemanys a París els obligà a prendre un tren cap a Marsella que no va arribar mai al seu destí. Les autoritats els traslladaren a un camp de concentració fins el juny de 1941. A partir d'aleshores visqueren de manera molt precària a Draguignan, fins que el 14 d'abril de 1942 embarcaren a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribaren a Veracruz el 22 de maig.

Van instal·lar-se a Mèxic DF (1942-1946), Puebla (1946-1951) i de nou a Mèxic DF. Desenvolupà durant molts anys una intensa activitat professional en empreses de l'àmbit tèxtil i químic i fou catedràtic a la Universidad de Puebla.

El 1944 va rebre la nacionalitat mexicana.

Fou un gran impulsor de l'hoquei herba a Mèxic, un esport que havia practicat de jove a Terrassa, primer com a porter i després com a àrbitre. Als anys 1960 destacà com a directiu i membre del Comitè Olímpic tenint un paper molt rellevant als Jocs Olímpics de 1968.

Autoria: Josep Puy i Juanico / Rafael Comes i Ezequiel