Comerciant i polític

Primers anys 

Neix al poble de Bar, aleshores municipi de Toloriu i avui de Pont de Bar. Fill d’Antoni Palau i Porta i de Rosa Soldevila i Andorra. Per tal d’aprendre l’ofici de cansalader de ben jove es trasllada a Barcelona, on coneix qui serà la seva futura esposa, Carme Casals i Giralt (Urús, 1900). La parella contrau matrimoni a la Basílica de la Mercè, a Barcelona, el 18 d’octubre de 1926. Fruit del matrimoni neixen tres filles: Josefa (1927-1938), Francesca (1929-1992), l’única que sobreviurà als pares, i Mercè (1930-1953). Fa de conserge del Casino Ceretà de Puigcerdà fins el desembre de 1929 en que inaugura una botiga d’alimentació, una cansaladeria, al carrer Major, 38, de Puigcerdà. Se’l coneixerà com El rei del porc; pel seu ofici de cansalader.

 

República

El juliol de 1932 és elegit membre de la Junta de la Unió Mercantil i Industrial de Puigcerdà. A inicis del 1934 esdevé vocal de la Junta del Casal Republicà de Puigcerdà, organització política que poc temps després s’adhereix a ERC. És en aquest casal on inicia la seva actuació política, esdevenint mesos després el seu vicepresident. Arran de la proclamació del president Lluís Companys de l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, el 6 d’octubre de 1934, és empresonat conjuntament amb tres companys puigcerdanencs fins al seu alliberament, sota fiança, el 13 de febrer de 1935.

 

Primers dies de la Guerra Civil 

Després del cop militar feixista del 19 de juliol de 1936 és elegit alcalde de Puigcerdà, substituint Ramon Cosp —l'alcalde electe el gener de 1934. El nomenament es fa efectiu arran del decret del 22 de juliol de 1936 de la Generalitat de Catalunya, signat pel president Lluís Companys, pel qual «cessaran en tots els Ajuntaments de Catalunya els consellers, propietaris o suplents que procedeixin de llistes dels partits no afectes al Front Popular d’Esquerres de Catalunya». Mesura que afecta bàsicament als regidors de la Lliga i els seus aliats. Malauradament en no haver-hi actes municipals no es pot saber quins eren els noms proposats per exercir els càrrecs de consellers municipals durant els primers mesos d’ençà de l’esclat de la guerra. A la presa de possessió de Jaume Palau com a batlle hi assisteix el comissari d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya a Girona, Amadeu Oliva.

Mesos després de finalitzada la seva tasca com a alcalde, escriu una Memòria on ressenya la seva actuació al front de l’Ajuntament de Puigcerdà. Paral·lelament a la constitució del nou consistori municipal es creà el Comitè de Milícies Antifeixistes de Puigcerdà, coexistint dos organismes de poder dins de la població durant els primers mesos de la República en guerra, l’un presidit pel propi Palau i l’altre per l’anarquista Antonio Martín Escudero, conegut popularment com «el Cojo de Màlaga», tot i ser originari de Belvís de Monroy (Càceres).

Durant el seu mandat es produeix l’enderroc de l’església parroquial de Santa Maria. Sembla ser, tot i que no ho podem afirmar categòricament, que no solament és enderrocada, just després de l’esclat de la guerra, per motius anticlericals sinó que també per motius urbanístics. L’enderroc obeeix a la voluntat d’esponjar el nucli antic de la vila amb la idea d’obrir el carrer Major, ja que l’edifici religiós tapona una de les sortides de la via principal de Puigcerdà, i es vol oxigenar l’espai format per un eixam de vials estrets per tal de poder urbanitzar amb nous carrers i places la vila. De la destrucció del temple parroquial només se’n salva el campanar de 35 metres, amb la intenció de que serveixi de torre de guaita i defensa activa davant de possibles bombardejos, amb la instal·lació d’una bateria antiaèria.

El mateix dia que s’aprova l’enderroc de l’església és substituïda la telefonista Montserrat Pons «ja que en aquets moments no prestava cap mena de confiança al Poble», segons les memòries de Palau. El motiu de la destitució pot venir donat arran de la seva actuació durant les Fets d’Octubre de 1934 a Puigcerdà, ja que sembla va prendre un posicionament contrari als seguidors a escala local de la proclama de Lluís Companys.

També, en el mateix ple municipal, a proposta del mateix Palau s’acorda organitzar un servei regular d’autocar fent la línia Puigcerdà-Barcelona i Barcelona-Puigcerdà així com la reorganització dels serveis de trens de la línia Puigcerdà a Barcelona i viceversa, que «veritablement als pocs dies foren normalitzats», segons la Memòria. El 24 de juliol, sota la seva presidència, són nomenats els nous delegats de Banca. Al mateix temps es crea la Comissió Artística a instàncies del diputat puigcerdanenc del Parlament de Catalunya Pere Blasi, que actua com a delegat de Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. La comissió està integrada per Jaume Palau, com a president; Colom, Eliseu Blasi, Josep Domènech i Josep Gabanyach, com a tècnics. Amb la missió de recórrer la comarca a fi i efecte de recuperar objectes litúrgics i de valor per tal de lliurar-los a la Generalitat de Catalunya, que vetlla la seva custòdia. Vint-i sis dies després, el 19 d’agost, s’envia des de l’Ajuntament un camió carregat de metalls preciosos i campanes a la Generalitat per ordre del conseller de Cultura Ventura Gassol.

Sota el seu govern s’organitza l’Escola d’Estiu a l’edifici del Club Alaska, on hi assisteixen tots els infants de la vila durant dos mesos. I l’11 d’agost s’inicia un expedient d’obres i d’urbanització de l’actual plaça de l’Estació. Altres actuacions, dutes a terme durant l’agost d’aquell any, són la inspecció del brollador d’aigües per l’enginyer Segarra, sent, segons Palau, el seu resultat excel·lent. Finalment el ple assigna cedir un tros de terreny del camp anomenat la Colomina, propietat de l’Hospital de Puigcerdà, a l’Ajuntament d’Age a fi de poder construir el nou cementiri.

D’altra banda, és cert que Jaume Palau no fa cap esment en la seva Memòria dels assassinats ocorreguts durant els primers dies de la guerra. Per citar-ne alguns, els de Ramon Palmés i Simó, notari que portava un mes a la població, ocorreguda el 25 de juliol; la de l’exalcalde i comerciant Bonaventura Vernis i del procurador i també exalcalde Valentí Gorriz i Hostench, ambdues el 31 de juliol; Pau Galceran i Castella, Pau Galceran i Vigué, secretaris judicials, i Josep Galceran i Vigué, estudiant de 16 anys, pare i fills respectivament el 3 d’agost; del pintor Joan Viladomat i Domingo, el 12 d’agost; Francesc Lassus, mutilat de la guerra de Cuba el 21 d’agost; i les del Còrrec del Gavatx, ocorregudes la nit del 9 al 10 de setembre de 1936, on 21 persones són detingudes per part d’incontrolats, aprofitant l’absència de Palau i Martín de Puigcerdà. Només una persona se’n salva atès es pot escapolir riu amunt fins arribar a l’Alta Cerdanya sota administració francesa. Tot i tenir el poder municipal poc pot fer si ens adonem de les dificultats que hom té per poder-les evitar davant de la dualitat de dos poders, el municipal i l’anarquista, on aquests darrers tenen el control armat de les entrades i sortides de la població.

Per constància escrita pel canonge de la Catedral de la Seu d’Urgell Jesús Castells i Serra en el seu llibre Martirologi de l’Església d’Urgell 1936-1939, sabem que Jaume Palau procura per la vida de tres religiosos de Puigcerdà: Jaume Martí i Sanjaume i Antoni Monsó i Lledós, rector i organista respectivament de l’església de Santa Maria, i Antoni Tor i Gaspar, rector de la parròquia de Castellnou de Carcolze. Malauradament cap d’ells se’n surt viu, ja que són assassinats per extremistes anarquistes. 

 

Substitució d’alcalde

De principis de setembre fins a mitjans d’octubre a Palau se li encomana una missió secreta en territori francès per encàrrec d’Artemi Aiguader, conseller de Seguretat Interior de la Generalitat de Catalunya. No està del tot confirmat però ben bé podria ser fer gestions per desencallar l’entrada de material bèl·lic per la frontera de Puigcerdà. Aprofitant la seva absència és destituït com alcalde així com tot el conjunt de consellers municipals, sent nomenat un nou organisme municipal sota la denominació de Consell Administratiu del Poble. Davant aquestes circumstàncies i a proposta de Joan Guardiola i Moliner se’l designa com a conseller municipal de Cultura, cosa que ell rebutja i ho fa saber al conseller Artemi Aiguader. El nou Comitè Administratiu del Poble arranca amb el cabdillatge d’Antonio Martín, tot i que no n'és el president, sent nomenat, en representació de la CNT, Guillem Barnola, exmilitant d’ERC. El Comitè està format per sis membres de la CNT, quatre de la UGT i dos d’ERC.

Paral·lelament a la seva substitució com a batlle li és confiscat pel Comitè Revolucionari el negoci de queviures, que en la seva absència regentava la seva muller, passant a formar part de la Cooperativa Municipal. Davant la possibilitat de patir represàlies i amenaces per part d’elements de la CNT-FAI decideix marxar amb la família cap a Barcelona. No torna a Puigcerdà fins temps després de la mort d’Antonio Martín, ocorreguda arran dels Fets de Bellver del 27 d’abril de 1937. Durant la Guerra Civil mor la seva filla Maria Josepa, el 18 de gener de 1938, amb deu anys, sent enterrada al cementiri municipal. El 17 de novembre de 1938, just a les portes de la derrota republicana, Palau és nomenat pel conseller de Justícia Pere Bosch i Gimpera jutge suplent del jutjat Popular de Puigcerdà.

 

Exili

A inicis de febrer de 1939 davant la immediatesa de la derrota creua la frontera per la Guingueta d’Ix, sent confinat a un camp de concentració. En sortir-ne s’instal·la amb la família a Perpinyà, on un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial obre una cansaladeria al carrer de Pierre Lefranc, 12, del barri de l’Estació, continuant la seva militància a ERC a l'exili.

Autoria: Pau Vinyes i Roig