Llista alfabètica
Llista alfabètica

Ricard Palacín i Soldevila

Lleida, 18 d'agost de 1888
Lleida, 2 de juliol de 1933

Fotografia de Ricard Palacín i Soldevila

Advocat i polític

Joventut i ascens polític a Lleida (1888-1931) 

Era fill de José Palacín Barrio i de María Soldevila Cases, tots dos del municipi de Nueno (Osca), amb una línia de la família materna procedent del Pallars Sobirà. Advocat lleidatà, va vincular-se de jove a la Joventut Republicana de Lleida, on col·laborà en la publicació El Ideal. El 1917 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Lleida, on renovà l'elecció el 1921. Entre el 1917 i el 1920, amb Humbert Torres com a alcalde, va ser regidor síndic. Posteriorment va ser primer tinent d'alcalde i president de la Comissió d'Hisenda, on contribuí a millorar les finances municipals. El 1920 passà a presidir la JRL.

El 1923 va ser un dels impulsors del Pacte de Lleida, que significava l'entesa entre la Joventut i els liberals monàrquics en una coalició electoral per a les eleccions generals d'aquell any. Com a resultat d'aquest pacte, va ser alcalde de Lleida (des del febrer fins al setembre de 1923), però al mateix temps les altres forces nacionalistes lleidatanes, que rebutjaven l'entesa amb un partit dinàstic, es distanciaren de la Joventut. Dimití del seu càrrec amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera. Durant aquest període, ingressà a la maçoneria. Col·laborà en el diari La Jornada, aparegut a Lleida el 1930.

Actuació política en el primer tram del període republicà (1931-1933)

Després del parèntesi dictatorial, participà en la Conferència d'Esquerres que portà a la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya, on passà a ser membre del primer Comitè Executiu Central, com a membre adjunt en representació de Lleida. L'1 d'abril de 1931 va ser un dels signants del manifest Per Catalunya i per la República, que signaven també Francesc Macià i Humbert Torres i en què es demanava la unió de les forces republicanes i catalanistes de les comarques lleidatanes en una única organització d'àmbit català. El 14 d'abril de 1931 va intervenir en la proclamació de la República a Lleida, on passà a ser el nou governador civil. El maig següent intervingué activament en l'adhesió de la JRL a Esquerra i passà a ser president de la nova junta directiva de la Joventut. El mateix maig va ser candidat d'Esquerra per Lleida a les eleccions per formar la Diputació Provisional de la Generalitat, i en fou elegit.

En el I Congrés Nacional ordinari del partit, celebrat el febrer de 1932, va ser ratificat com a membre del Comitè Executiu i fou un dels representants de la Federació de Lleida. A les eleccions de juny de 1931 per formar les Corts constituents de la República, va ser elegit diputat per Lleida, també en la candidatura d'Esquerra. Repetí elecció el novembre de 1932 a les eleccions per constituir el Parlament de Catalunya. Membre del Col·legi d'Advocats de Lleida, va treballar sobretot com a lletrat assessor de diversos municipis de les comarques lleidatanes.

Una mort prematura (1933)

Amb greus problemes de salut des de feia temps, l'estiu de 1933 es traslladà a Puigcerdà per fer-hi una convalescència, però un agreujament de la seva situació va motivar un ràpid retorn a la seva ciutat de Lleida, que ja no impedí la seva mort pocs dies després.

El seu enterrament, amb l'assistència dels presidents de la Generalitat (Francesc Macià), del Parlament (Joan Casanovas), d'una nodrida representació de diputats i membres del govern català i de Lluís Companys (aleshores ministre de Marina), en representació del govern espanyol, significà una de les manifestacions ciutadanes de Lleida més imponents del període republicà, amb milers d'assistents.

Estava casat amb Dolors Estiarte i Sendra, també militant d'Esquerra i una de les dirigents de la Secció Femenina de la JRL. La parella no va tenir fills.

Autoria: Joan Palomas i Moncholí

Ricard Palacín i Soldevila

Bibliografia


Capítols de llibres

HUGUET I RECASENS, Maria Lluïsa. «Ricard Palacín i Soldevila (1886-1933)», a: LLADONOSA, Manuel (dir.). Biografies de Lleidatans il·lustres. [Lleida]: Edicions de la Clamor, Institut d'Estudis Ilerdencs, [1995].
Articles en publicacions periòdiques

«Ha mort Ricard Palacín» a: La Humanitat, 3 de juliol de 1933.
LLUELLES, Enric. «En la mort de l'amic Ricard Palacín» a: La Humanitat, núm. 5-7-1933.
ROVIRA I VIRGILI, Antoni. «Un buit en el rengle. En la mort de Ricard Palacín» a: La Humanitat, núm. 5-7-1933.