Segon fill d'una família de religió protestant.

El 1910, s'exilia a l'Argentina per no haver de fer el servei militar a un exèrcit espanyol que rebutjava per una doble objecció de consciència: la religiosa i la republicana.

El 1913, instal·lat a Buenos Aires, es casà en matrimoni civil amb Benigna Blanco i Chan, amb qui tingueren tres fills: Samuel (Buenos Aires, 1914 - Front d'Aragó, 1937), Norbert (Terrassa, 1918-1919) i Isabel.

El 1915, declarat excedent per al servei militar, Morera tornà a Catalunya i s'instal·là a Terrassa, entrant a treballar com a obrer a la Societat General d'Electricitat.

El 1916 començà la seva militància política a Fraternitat Republicana. El 1922 fou un dels fundadors del periòdic republicà La Acción i el 1924 fou escollit president de Fraternitat Republicana. L'activitat política el van dur sovint a la presó on es féu amic de Lluís Companys.

El març de 1931 representà, amb Josep Petchamé, Fraternitat Republicana a la Conferència d'Esquerres Catalanes on es fundà Esquerra Republicana de Catalunya.

El 12 d'abril de 1931 fou escollit regidor de Terrassa com a candidat del Bloc Catalanista Republicà, que guanyà les eleccions municipals. El 1932 fou escollit alcalde. A les següents municipals, de gener de 1934, encapçalà la candidatura d'Esquerra que guanyà les eleccions i continuà sent alcalde.

El Sis d'Octubre proclamà l'Estat Català des de l'Ajuntament i després del fracàs del moviment insurreccional fou condemnat a dotze anys de presó. Després de la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions legislatives de febrer de 1936 fou alliberat i tornà a ocupar l'alcaldia.

Amb l'esclat de la Guerra Civil féu front des de l'alcaldia al terror dels incontrolats faistes, la qual cosa li suposà ser amenaçat per aquests i haver de deixar el càrrec l'octubre de 1936, però tornarà a ser alcalde després dels Fets de Maig (juny-desembre de 1937). El president Companys el nomenà delegat interventor de les companyies de Gas i Electricitat i després interventor a Ràdio Barcelona i a Ràdio Associació de Catalunya.

El seu fill gran Samuel Morera i Blanco que s'havia allistat al començament de la Guerra a la Columna Macià-Companys va morir al front d'Aragó el 14 d'agost de 1937.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià amb la seva família a França passant a peu amb la dona i la filla la frontera per Prats de Molló. Fou internat unes setmanes al camp de concentració d'Argelers i la dona i la filla al de Clarmont d'Alvèrnia. Reagrupats a mitjans de febrer, s'instal·laren a la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller. El 14 d'abril de 1942 embarcaren al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribaren a Veracruz el 22 de maig.

Autoria: Josep Vall i Segura