Escrivent, industrial tintorer, polític i sindicalista

Joan Mora lluità a la guerra de Cuba i a la seva tornada a Sabadell, el 1899, va ser l’ànima d’una comissió de soldats repatriats que reclamaven a les autoritats la soldada no percebuda durant la campanya bèl·lica. Es va casar amb Maria Adserà i Barberà i van tenir una filla, Maria, nascuda el 1903.

El 1902 va començar la seva activitat política dins de la Joventut del Círcol Republicà Federal - Partit Republicà Democràtic Federal (CRF-PRDF) i de seguida participà de l’activitat pública i política republicana sabadellenca; el 1903 formà part de la comissió electoral de la coalició republicana per a les eleccions municipals del novembre. Des del 1906 publicà escrits reivindicatius de la sindicació dels treballadors a El Trabajo i d’ençà el 1908 formà part de la junta de la Joventut Republicana Federal i més endavant del comitè polític del CRF, del qual fou president el 1928 i 1929. Durant la dècada del 1920 i coincidint amb la dictadura de Primo de Rivera, es preocupà pel mutualisme, arribà a ser president de la Germandat de Sant Jaume i impulsà la Federació de Germandats.

A les eleccions municipals de l’abril de 1931 va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Sabadell en representació del CRF. A les eleccions de novembre de 1932 va ser a ser escollit diputat al Parlament de Catalunya, com a candidat del PRDF, a la llista d’ERC i la Unió Socialista de Catalunya per Barcelona-circumscripció. El 1933 presidí la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell.

Durant la Guerra Civil va ser delegat interventor per al control de la Subscripció Popular Pro-Víctimes del Feixisme. El 1939, amb la desfeta republicana i la pèrdua de la guerra, s’exilià a França, instal·lant-se a redós de la Residència d'Intel·lectuals Catalans, a Montpeller. Residia a Cournonterral —a la Villa Saint-François, 11, Ancient Chemin de Castelnau— i rebia ajut de la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE) per la seva condició d’exdiputat del Parlament de Catalunya. La seva família restà a Sabadell, on ell acabà retornant el febrer de 1946 i on finalment morí, tres anys més tard.

Va ser enterrat al cementiri amb una cerimònia civil i el cos embolcallat amb la bandera catalana i republicana. Al funeral hi assistiren antics companys diputats i dirigents d'Esquerra com Joan Balart, Martí Barrera, Nicolau Battestini i Manuel Companys i també del Casal Català d'Esquerra i del Círcol Republicà Federal de Sabadell com Conrad Crespí, Joan Morral, Joan Pont, Joan Puig i Pujol, Joan Sala i Rovira, Ricard Simó i Bach i Josep Soley.

Autoria: Tona Majó i Ortín