Advocat, terratinent i polític

Destacat militant republicà, fou un dels fundadors de l'Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana de Lleida. En representació d'aquesta última fou regidor a la Paeria de Lleida (1905-1909). Entre 1919 i 1923 va ser diputat provincial a la Mancomunitat pel districte de les Borges Blanques, on tenia propietats. Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1931 i proclamà la República Catalana a les Borges Blanques el 14 d'abril, tot unint-se a la proclamació feta hores abans a Barcelona. Va formar part de la Diputació Provisional de la Generalitat el 1931 i de la comissió redactora del projecte d'Estatut d'Autonomia, en representació d'aquella. El novembre d'aquell any guanyà una acta al Parlament català per Esquerra a Lleida i passà a presidir la Comissió de Pressupostos.

El 1933 va ser nomenat Director General d'Agricultura i Conseller d'Agricultura i Economia de la Generalitat, reprenent així les seves actuacions públiques en aquest àmbit, atès que entre 1919 i 1924 ja havia estat Conseller d'Agricultura de la Mancomunitat. Durant el període en què exercí aquesta direcció, fou creat el Servei d'Acció Social Agrària, i hi hagué una eficaç reorganització de l'Escola Superior d'Agricultura i dels Serveis Tècnics Agrícoles de la Mancomunitat.

Mies impulsà obres agràries importants, com el canal d'Urgell, i fou síndic de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Destacà entre els qui s'oposaren a una primera campanya oficial per incorporar a Aragó la província de Lleida. Fou, també, sotsecretari del Ministeri de Treball del govern de la República. Després de la Guerra Civil es va exiliar a Montpeller, on va morir.

Autoria: Santiago Izquierdo i Ballester