Veterinari i polític

Activitat professional i familiar

Fill de Blai Martret —que fou alcalde de la Seu d’Urgell en dues ocasions, (1904-1905 i 1914-1916)— i de Teresa Moles. Cursà la carrera de Veterinària a la Universitat de Saragossa i esdevingué inspector del Comitè Industrial de la Llana. Aficionat al món del cinema, el 1924 obtingué el títol d’operador cinematogràfic. El 1922 ingressà al Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida i el 1933 al Col·legi Oficial de Veterinaris de Catalunya. Resideix a Barcelona. Contrau matrimoni amb Consol Canturri i Ramonet (La Seu d’Urgell, 1900 – Ciutat de Mèxic, 1980) amb qui tingueren dos fills: Blai (La Seu d’Urgell, 1923 - ?) i Francesc Xavier (La Seu d’Urgell, 1925- Ciutat de Mèxic, 1996). 

Compromís polític durant la República

Amb la proclamació de la República esdevingué militant d’ERC a l’Alt Urgell. El gener de 1933 fou escollit vicepresident d’ERC-La Seu d’Urgell. Després dels Fets d’Octubre de 1934 s’exilià a Andorra, amb d’altres destacats militants d’ERC de l’Alt Urgell com el seu cunyat Enric Canturri i Ramonet, alcalde de la Seu d’Urgell (1931-1933) i diputat d’ERC al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida des del 1932. Després de la victòria del Front d’Esquerres liderat per ERC a les eleccions legislatives del febrer de 1936 van poder tornar a Catalunya.

En esclatar la Guerra Civil, el seu germà Pere, ecònom de la parròquia de la Pobla de Segur, fou detingut pel Comitè Antifeixista de la Seu d’Urgell, juntament amb altres religiosos refugiats a la capital de l’Alt Urgell. De res serveixen les gestions per evitar la seva mort per part d’ell mateix i d’Enric Canturri. Els religiosos foren afusellats a les portes del cementiri de Salàs de Pallars el 13 d’agost de 1936.

El setembre fou designat membre de control de la Delegació Comarcal del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) a l'Alt Urgell, en representació de la Generalitat de Catalunya.

Pocs mesos després es va veure obligat a ingressar a l’Exèrcit Republicà com a encarregat d’assistència del remat, per abandonament de l’antic titular. El 1938 ingressà com a soci de l’associació establerta a Barcelona «Los amigos de México». Mèxic, aleshores, era un dels pocs estats del món que donaven suport a la República espanyola.

L’exili

A la fi de la Guerra Civil, el febrer de 1939, s’exilià amb la seva família a França, on obtingué la residència provisional a Montpeller, tot exercint de veterinari. El 14 d’abril de 1942 embarcà, amb la dona i els fills, a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribaren el 22 de maig al port de Veracruz, amb el maletí de veterinari, dins del qual hi portava tota la documentació personal de la seva professió i documents referents a la seva activitat política i de l’exili francès. Un cop instal·lat a Mèxic, exerceix de nou com a veterinari. L’abril de 1947 fou requerit per la Subsecretaria de Ramaderia del Govern de Mèxic per a col·laborar com a professional en la campanya de l’erradicació de la febre aftosa, a la ciutat de Puebla, malaltia que afectava de forma seriosa el bestiar boví, oví i caprí mexicà. Fou un soci assidu de l’Orfeó Català de Mèxic, centre de retrobament dels exiliats republicans catalans. És enterrat al Panteón Francés de Ciutat de Mèxic.

Autoria: Pau Vinyes i Roig