Propagandista i comerciant

 

Infantesa i joventut

Nascuda al carrer Tacuari de Buenos Aires, arribant a Catalunya el 1924 als 14 anys. Filla de Ricardo Martinez (1862-?) i Irene Ventura i Mestres (Barcelona, 1882-?). Coneguda amb el sobrenom de la Grandeta, per la seva alçada. Com actriu amateur de teatre participa a principis de gener de 1928 en l’obra Pastorets, peça original de Josefa de Polo i Maria Borrec, estrenada a la seu de l’Orfeó Gracienc. El 1930, segons el padró municipal de l’Ajuntament de Barcelona, es troba domiciliada al carrer de Rossend Arús, número 70, a la barriada barcelonina de Sants, compartint habitatge amb la seva mare, aleshores vídua.

 

República i Guerra Civil

Militant de les JEREC, l’organització juvenil d’Esquerra Republicana de Catalunya, afiliada a la Unió General de Treballadors des de 1933, i sòcia amb el número 27.534 del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), des del 5 de maig de 1933. En aquesta darrera organització serà membre de la Secció de Viatjants Comercials; fet que ens fa suposar que el seu ofici deuria ser el de comercial. L’octubre de 1936 és nomenada vicesecretària del Gremi del Major, que per ser un quadre polític i per la seva responsabilitat dins de l’entitat laboral és alliberada del treball de l’empresa. Al CADCI forma part de l’executiva fins a la seva retirada cap a l’exili. També és vocal de la directiva de l’Institut d’Adaptació Professional  de la Dona (IAPD), institució creada per decret de 10 de juliol de 1937 i vinculada al Departament de Treball i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de captar les dones per a ocupar llocs de treball de la rereguarda que havien quedat vacants per la incorporació dels homes al front de guerra.

Com a propagandista de les JEREC participa en diversos mítings durant la guerra, entre els quals destaquen els celebrats al Casal d’ERC del Districte Primer de Barcelona, el 28 de març de 1937, presidit per Hilari Salvadó, futur alcalde de Barcelona; Casal Català Martinenc, l’11 d’abril de 1937; Gran Price, on també hi participen Teresa Pàmies, Àngel Estivill, Joan Adarraga, Emili Peidró i Alexandre Forcades, el 4 de juny de 1937.

És una de les impulsores i presidenta de l’Aliança Nacional de la Dona Jove (ANDJ), organisme fundat el 2 d’abril de 1937 que agrupa diverses formacions juvenils polítiques d’esquerres, republicanes i antifeixistes. El nom de l’ANDJ sorgeix d’una proposta seva. Segons l’escriptora i aleshores membre de la JSUC Teresa Pàmies a la novel·la autobiogràfica Quan érem capitans, en destacar la tria de Montserrat Martínez com a màxima dirigent de l’associació esmenta que era «la presidenta ideal», ja que «estava segura de les seves posicions, les defensava lleialment i respectava les dels altres, a condició que ells respectessin les seves». El comitè executiu estava format per dones joves de les JEREC, Estat Català, JSUC, Acció Catalana, Joventuts La Falç, Joventuts Palestra, CNT, UGT, Club Femení d’Esports, Joventuts d’Izquierda Republicana, Joventut del Partit Federal Ibèric, FNEC, GEM, BEN, FETE, i Ajut Infantil de la Rereguarda.

A l’ANDJ és la defensora de la catalanitat de l’agrupació  enfront d’algunes militants de la JSUC així com evita les ingerències  de la Unión de Muchachas Españolas, arran de l’arribada d’aquestes darreres a la capital catalana amb el Govern de la República, la tardor de 1937. A l’ANDJ defensa, en el seu corpus fundacional, «que és l’hora de la joventut, que aquesta joventut és la que porta l’empenta i la iniciativa dels moments actuals, hem cregut un deure ineludible que també la joventut femenina fes front, unint els esforços i les iniciatives aïllades en un esforç col·lectiu que fes eficaç la nostra tasca; i posar de relleu que en aquestes hores no restem inactives, ans el contrari, unides, aportem el màxim esforç per ajudar els nostres homes a guanyar la guerra». L’ANDJ té el projecte de crear un espai de cultura i espiritualitat de la dona jove catalana amb delegacions en els diversos barris de la ciutat de Barcelona i implartar-se per tot el territori català. Una altra de les tasques que desenvolupa l’ANDJ és l’ajut moral i material als soldats republicans del front de guerra. Juntament amb d’altres companyes de l’ANDJ visita diverses vegades el front de guerra, en suport i escalf als homes de l’Exèrcit Popular de la República que lluitaven contra el feixisme.

El 25 d’abril de 1937 participa com a oradora i estrenant-se com a presidenta en el míting inaugural de l’ANDJ, celebrat al Teatre Nou de Barcelona, juntament amb Matilde Muñoz, del Sindicat de la Llar-UGT; Teresa Pàmies, de la JSUC; Pepeta Rovera, d’Izquierda Republicana; Carme Planas, de la Joventut de La Falç; Anna Maria Font, de la FNEC; i Margarida Abril, de les obreres tèxtils. Divuit dies després, el 13 de maig, obté la llicència d’armes de la Comissaria General d’Ordre Públic per portar una Star de calibre 6,35 i número 1645. El 21 de juny de 1937 participa com a ponent en l’homenatge pòstum del doctor Domènec Martí i Julià, en el vintè aniversari de la seva mort. A l’agost es proposada per formar part del Comitè Central del Socors Roig Internacional, juntament amb Maria Dolors Bargalló, Margarida Font, Carme Garcia, Mercè Saüc, Joaquim Torner, Marian Hurtado, Roderic Fonseca, Baltasar Montserrat, Josep Soler i Joaquim Cid Arasa. Els dies 30 i 31 de juliol és coorganitzadora i una de les principals ponents de la Primera Conferència de la l’Aliança Nacional de la Dona Jove, organitzada al Palau de les Belles Arts de Barcelona, on hi participaren delegades d’arreu de Catalunya. 

A inicis de setembre de 1937 participa en representació del Casal Catalanista de la Rambla de Catalunya, de Barcelona, a l’assemblea general de les Joventuts Femenines d’ERC, en que és elegida secretària d’Organització i tresorera. El 10 d’octubre de 1937 és escollida membre del Secretariat de les JEREC. Quasi un any després, el setembre de 1938, es constitueix el Secretariat General Femení de les JEREC i és elegida secretària d’Acció Femenina. Ferma partidària de la unió de les dues forces sindicals, la CNT i la UGT, i de la catalanització de tots els organismes de treball a Catalunya. Coordina conjuntament amb les companyes de l’ANDJ i la Unión de Muchachas Antifascistas la commemoració del segon aniversari del 19 de juliol de 1936, en que s’organitza una desfilada esportiva en la qual prenen part més de cinc-centes joves esportistes, finalitzant amb una sèrie d’exercicis gimnàstics al Camp del Polo Hoquei Club. L’acte compta amb el suport del Comissariat d’Educació Física i Esports de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del grup de noies d’Alerta. 

És una de les redactores de la publicació feminista Companya, una revista editada per la Unió de Dones de Catalunya entre 1937 i 1938. El magazín, de factura molt moderna i del qual van aparèixer 18 números, va adreçat bàsicament a la dona urbana i resta com un testimoni de gran valor a nivell històric i de disseny.

 

Exili

En finalitzar la Guerra Civil, com tants d’altres republicans catalans i espanyols, s’exilia a França amb la seva mare, localitzant-la el maig de 1939 a la Maternitat de Mende, situada al departament occità de Losère. L’octubre del mateix any ambdues ingressaran a la Residència d’Intel·lectuals Catalans de Montpeller, residint aleshores a la població veïna de Castèlnòu de Les, situada al departament de l’Erau.    Mesos després de finalitzada la Segona Guerra Mundial, el 21 de febrer de 1945, és designada Delegada General d’ERC per la regió de Provença i Sud Est i el 29 de juliol és elegida membre del Comitè Executiu de les JEREC en el Congrés celebrat a la població occitana de Montalban. El 1944, mare i filla viuen a Marsella, al carrer de Grignan, número 76. Durant els primers anys de l’exili es carteja amb Josep Tarradellas i Carles Pi i Sunyer. Per la correspondència entre ella i Tarradellas esbrinem que passa privacions econòmiques severes i rep recolzament econòmic per a poder ajudar a la mare amb la salut malmesa. Treballa a mitja jornada com a administrativa en una oficina de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica a Marsella, atès té un bon domini del castellà, francès i anglès, a més del català com a llengua materna.

Davant la preponderància que va agafant la Unió de Dones de Catalunya per part de les comunistes del PSUC, proposa la creació del Bloc Femení Català, organisme que acaba sent impulsat des d’ERC. La manca de recursos econòmics suficients fa que no pugui assistir en alguns dels plenaris i congressos del Secretariat de les JEREC.

A partir de 1948 se’n perd el rastre.

 

Autoria: Pau Vinyes i Roig