Fill de Magí Marcè i Mestres i de Teresa Segarra i Lluís, havia arribat a Sabadell el 1892 amb la seva família. Era manyà d’ofici i treballava als Tallers Desveus, però deixà aquesta feina i es dedicà a la venda de cafè a domicili fins que al cap d’un temps acabà arrendant el cafè-bar «El Diluvio», un establiment que es convertí en lloc de reunió i debat de militants d’esquerres, republicans i sindicalistes. Casat amb Àngela Tomàs i Cortés, van tenir tres filles i dos fills: Solidaritat, Benvingut, Aurora, Avenir i Benvinguda.

Entre el 1907 i 1908 Marcè fou represaliat i empresonat per la seva militància anarcosindicalista, arran de l’intent de regicidi perpretat pel sabadellenc Mateu Morral el 26 de maig de 1906. El 1908 formava part de l’Agrupació Socialista de Sabadell i el 1909 participà, com a sindicalista de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), en la vaga general revolucionària (Setmana Tràgica). Arran d’aquests fets s’hagué d’exiliar a París, i durant un any llarg malvisqué entre la capital i la vila de Mazamet. Retornat a Sabadell, entre 1910 i 1917 participà activament en diverses vagues i fou detingut en diverses ocasions. Entre 1911 i 1913 s’havia compromès amb la Lliga dels Drets de l’Home, entitat local que sovint impulsava campanyes de solidaritat amb els presos anarcosindicalistes. En la violenta vaga general revolucionària de l’estiu de 1917 el seu establiment, el cafè-bar «El Diluvio» fou bombardejat per l’exèrcit.

A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que comportaren l'adveniment de la República, va ser escollit regidor de Sabadell pel CRF. Representava l’ala dura i anticlerical del Partit Republicà Democràtic Federal sota l’alcaldia de Salvador Ribé, de tarannà molt més pactista i moderat. A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 fou de nou escollit regidor en la candidatura del PRDF en coalició amb ERC i USC, esdevenint alcalde. En el seu discurs de presa de possessió tingué un record per la feina feta per l'anterior consistori, reconeixent els seus referents en les figures de Francesc Pi i Margall i el president Francesc Macià i digué, entre d'altres paraules: «[...] Sabadell, per les seves característiques, és una ciutat pròdiga en convulsions entre els diversos sectors de la vida local, la nostra feina ha d'estar encaminada, doncs, a  encausar aquestes lluites dintre d'una llei raonable i de convivència. Espero dels uns i dels altres —acabà dient— una actitud de col·laboració franca, noble i decidida, inspirada per sobre de tot en l'amor a Sabadell, a Catalunya i a la República, car aquesta, i no altra, ha d'ésser la nostra finalitat». A banda del càrrec d’alcalde president de la corporació, va assumir les funcions delegades d’Assistència Social, àmbit en el qual va trobar la perfecta aliada en la figura de la primera regidora de Sabadell, Fidela Renom, que va impulsar la modernització del Consultori de Maternologia i Puericultura i que va treballar incansablement, juntament amb les companyes de la Lliga Laica Femenina, en la consolidació del Cos d’Infermeres Laiques, el funcionament regular de les guarderies laiques per a fills i filles d’obreres i l’impuls i reorganització de les colònies escolars municipals. L’acció pública de l’alcalde Marcè va estar farcida d’actes simbòlics, un dels més rellevants dels quals fou el de la visita de l’excap del Govern republicà espanyol, Manuel Azaña, de la qual en fou l’amfitrió el 28 d’agost del 1934.

Arran dels Fets d’Octubre de 1934 va ser destituït per ordre militar, havent patit greus enfrontaments amb la Federació Local de Sindicats, dirigida per Josep Moix. Amb la victòria del Front d’Esquerres a les eleccions generals del febrer de 1936 va poder tornar a l’alcaldia fins que dimití del càrrec el 22 de maig per les fortes dissensions amb la FLS, al·legant motius de salut.

Apartat de l’activitat política durant la Guerra Civil, el gener de 1939, amb la derrota republicana, s’exilià a França. El 1940 va poder tornar a Catalunya avalat per l’alcalde franquista Josep Maria Marcet, atès que durant la guerra Marcè havia acollit i protegit diverses persones perseguides per les seves idees i creences. Primer s’establí a Barcelona, a casa de la seva filla Solidaritat, i tot seguit tornà a Sabadell. Magí Marcè va morir a casa de la seva filla Benvinguda, on vivia; el seu enterrament fou de caràcter civil i sobre el seu taüt se li posà la vara i la faixa d’alcalde.

Autoria: Tona Majó i Ortín