Registrador de la propietat i polític

Inicis

Fill dels cerverins Jaume Magre i Rosa Ubach. En acabar els estudis primaris es posà a treballar, tot aprofitant per llegir i culturitzar-se en les hores d’esbarjo. Fou elegit president de la Joventut Republicana de Cervera i del Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana (COIUR), des d’on realitzà un extens programa d’activitats culturals i de formació en favor de la classe obrera. Esdevingué funcionari del Registre de la Propietat de Cervera. Des de ben jove fou un defensor dels interessos de la pagesia a les terres de Ponent. De 1917 a 1922 fou regidor de Cervera i a la fi de la Dictadura de Primo de Rivera fou reposat pel Reial Decret del 15 de febrer de 1930. A inicis de juny de 1929 el trobem dirigint la coral del COIUR, amb motiu del nou local d’aquesta societat republicana. Es casà amb Josefina Servet i Servet (1897-?), amb qui tingué un fill, Jaume Magre i Servet (1924-1999), que esdevindria regidor de Cultura i primer tinent d’alcalde a la Paeria de Lleida, pel PSC, de 1979 a 1991.

República

En esdevenir-se la Segona República fou un dels que la proclamà des del balcó de la Paeria de Cervera, conjuntament amb Enric Herrera i Domènec Puigredon, membres del COIUR, tot hissant les banderes republicana i catalana. Fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya des dels inicis i un dels impulsors de la seva implantació a la Segarra; així mateix, fou elegit en el 1r Congrés Nacional com a representant de la Federació de Lleida al Consell Executiu del partit. En les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932 fou elegit diputat per la circumscripció de Lleida. Formà part de les comissions parlamentàries d’Obres Públiques, Peticions i Justícia i Dret. En la seva tasca de parlamentari, hi aportà la seva experiència com a defensor dels interessos dels pagesos i ramaders, així com la realitzada com a oficial del Registre de la Propietat. Fou un dels redactors de la Llei de Contractes de Conreu, aprovada pel Parlament el 12 d’abril de 1934. El seu tarannà dialogant i de coneixement dels problemes agrícoles el feu ser admirat tant per companys de partit com per adversaris ideològics. Fou col·laborador assidu diverses capçaleres de premsa com La República de Cervera i La Humanitat de Barcelona. Els seus articles eren punyents i de caràcter polemista, i alguns els signava amb les inicials dels seus cognoms: M.U. Conferenciant destacat en diversos actes i mítings, el 24 de novembre participà conjuntament amb el líder de la Unió Socialista de Catalunya Joan Comorera en una conferència organitzada al teatre cerverí pel COIUR.

Exili

El desembre de 1938 s’exilià a França i s’establí amb la seva família a Montpeller, a redòs de la Residència dels Intel·lectuals Catalans. El 1948 retornà a Catalunya, anys després que ho fes la dona i el fill, per establir-se a la seva vila natal, allunyat de tota activitat política però mantenint els ideals republicans ben encesos, on va morir.

Autoria: Pau Vinyes i Roig

Capítols de llibres

---

«Jaume Magre i Ubach», a: RAZQUIN I JENÉ, Josep Maria. Gent de la Segarra. Barcelona: Proyectos Editoriales y Audiovisuales CBS, 1998.