Modista i regidora

El pare, Damià Llonch, provenia d’una família benestant de Sabadell dedicada a la indústria tèxtil; la mare, Maria Alsina, es dedicà a les feines de la llar i el manteniment de la família. El matrimoni va tenir tres filles, Francesca, Magdalena i Elvira.

Es traslladà a viure a Barcelona, on muntà un taller de modista. A la capital catalana va conéixer el seu futur marit, Ramon Casulleras i Marimon, enginyer de professió i vidu amb dues filles i un fill. Per raons de salut d’ella —des de ben jove patia d’asma, fet que se li agreujà en els darrers anys de vida— el matrimoni se’n va a viure a Ripollet. 

El 1927 decidiren traslladar-se a Cerdanyola del Vallès, on s’instal·laren en un xalet modernista del carrer de la Mare de Déu del Pilar, núm. 32. En arribar va prendre contacte amb el republicanisme d’esquerres local, que es reunia a l’Ateneu Popular, allotjat a la Cooperativa la Constància —actualment Autoservei Padró Solanet. Des de l’Ateneu Popular participà en cursos i xerrades sobre cultura i feminisme i organitzà un curs de modistes per a les noies obreres de la població.

A l’Ateneu connectà amb personalitats republicanes cerdanyolenques de l’època, com Jaume Mimó, l’escultor Josep Viladomat i d’altres. És aleshores quan inicià el seu compromís polític, tot participant en mítings i en les llistes de la Candidatura de Coalició del Centre Republicà Federal —adherit a Esquerra Republicana de Catalunya— i la Unió de Rabassaires de Cerdanyola del Vallès en les eleccions municipals del 14 de gener de 1934. No obtingué l’acta de regidora efectiva i quedà com a suplent. El 15 d’octubre d’aquell any, arran de la proclamació, uns dies abans, de l’Estat Català per part de Lluís Companys, l’Ajuntament democràtic sorgit de les urnes quedà dissolt i s’imposà un nou consistori nomenat per les autoritats governatives del moment. Tot i així, el 1935 ocupà el càrrec de presidenta de la Comissió Segell Pro Infància de Cerdanyola del Vallès. Arran del triomf del Front d’Esquerres en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, foren restituïts els regidors anteriors als Fets d’Octubre de 1934. 

El 26 de juliol de 1936, set dies després del cop d’estat contra el règim legítim de la República, fou nomenada regidora de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, a conseqüència de ser destituïts els regidors de partits de dretes i substituïts per suplents de les llistes d'esquerres. Exercí el càrrec menys de tres mesos, fins el 17 d’octubre, moment en què abandonà la política activa.

En finalitzar la guerra i amb la ciutat ocupada pels vencedors, fou detinguda i empresonada per la seva implicació política i per haver ocupat el càrrec de regidora en l’equip de govern encapçalat per ERC. Del 20 d’abril a l’1 de juliol de 1939 fou reclosa a les dependències policials de Sabadell i després fou duta a la Presó de Dones de les Corts, a Barcelona. El consell de guerra sumaríssim li imposà una pena de dotze anys i un dia, la qual li fou commutada per la de sis anys i un dia. Tot i la seva edat avançada patí presó durant vuit mesos. Dins del temps que va romandre empresonada va aconseguir permís de les autoritats penitenciàries per a organitzar un taller de modistes. L’asma que patia s’agreujà i sovint fou traslladada de la presó a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona per ser atesa i, un cop recuperada, retornada de nou al centre penitenciari.

El 1940 sortí de la presó, tot i que havia de presentar-se regularment a comissaria. Com que no tenia fills, el matrimoni adoptà tres nebodes orfes de mare i pare, morts en un bombardeig a Cervera el 1938. Els darrers anys de vida, les nebodes es van fer càrrec dels pares adoptius. El 1946 morí el marit. 

El 7 de març de 2017, la secció local d’ERC organitzà un acte de reconeixement a la seva figura a la Sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès, amb la participació de Teresa Casulleras, neboda; Albert Lázaro, historiador local, i Quim Oltra, professor d’Història. En record seu, una plaça de Cerdanyola duu el seu nom.

Autoria: Pau Vinyes i Roig