Llista alfabètica
Llista alfabètica

Manuel Juliachs i Mata

Vilafranca del Penedès, 2 de desembre de 1887
Barcelona, 18 de novembre de 1980

Fotografia de Manuel Juliachs i Mata

Sindicalista

Fill de Baldomer Juliachs i Escoda i de Remei Mata i Ràfols, els quals tingueren dos fills: Manuel i Pilar. Membre de la Unió Catalanista. Deixeble del psiquiatre i polític Domènec Martí i Julià. El 1906 ingressa al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). Fou director de La Nació, setmanari posicionat amb els voluntaris catalans que lluitaren durant la Primera Guerra Mundial amb el bàndol aliat. Col·laborador de les publicacions La Tralla, Renaixement, Lluita i Acció, aquesta darrera òrgan oficial del CADCI.

Casat amb Eulàlia Domènech i Vidal, amb qui va tenir dues filles: Núria i Marta. Gran aficionat a l'òpera, essent assidu al Gran Teatre del Liceu.

El 1923 fou elegit vicepresident de la Federació de Dependents de Catalunya, organització vinculada al CADCI. El 1931 s'afilia a ERC. L'octubre de 1932 substituí en la presidència del CADCI a Francesc Xavier Casals en ser nomenat aquest conseller de Treball i d'Assistència Social de la Generalitat de Catalunya. Exercí el càrrec seguint la línia política del seu predecessor fins octubre de 1934. President de l'Institut Contra l'Atur Forçós —institució depenent del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya— creat el 26 de maig de 1933 amb la finalitat de combatre la crisi laboral. Entre les finalitats de l'Institut sobresortí el projecte d'habitatges per a obrers de la Casa Bloc del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. En l'etapa republicana col·labora a la revista Catalunya Ràdio realitzant articles de temàtica social.

A la fi de la Guerra Civil no s'exilia i participa en la reconstrucció de l'estructura clandestina d'ERC, conjuntament amb, entre d'altres: Jaume Serra i Gasulla, Maria Casi, Joan Rodríguez Papaseit, Pere Puig i Subinyà, Pau Ris, Isidre Armengol i Josep Subirats. S'encarrega de l'òrgan de prensa del partit, La Humanitat, de la qual n'edita 19 números, entre setembre de 1945 i gener de 1947, amb un tiratge d'entre 3.000 i 10.000 exemplars, fins la detenció de tota la direcció clandestina. En representació d'ERC forma part del Consell de Forces Democràtiques de Catalunya —fundat clandestinament el 1958— organisme conegut com a Comitè Ametlla, pel seu president el polític i periodista Claudi Ametlla.

El 18 de novembre de 1965 es homenatjat per companys del CADCI —aleshores clandestí— per la seva fidelitat i perseverança en l'actuació envers de la reconstrucció nacional del poble català. El desembre de 1966 és un dels signants del Manifest contra el referèndum de la Llei Orgànica, prec dirigit al Governador Civil de Barcelona. Els sota-signants del Manifest expressaven que els demòcrates catalans consideraven d'inutilitat la consulta promoguda pel Govern espanyol per l'absència de garanties democràtiques.

En el 8è Congrés Nacional d'ERC, celebrat a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona, el 4 de juliol de 1976, va ésser coordinador de la taula presidencial, conjuntament amb Joan Rodríguez Papaseit, ambdós il·lustres supervivents de l'estructura clandestina del partit.

Autoria: Pau Vinyes i Roig