Ferroviari, sindicalista i polític

Treballa com a bronzista (metal·listeria) i ferroviari. De formació autodidacta el 30 d’octubre de 1910 participa, en representació de la Societat Obrera dels Lamparers i Llautoners de Barcelona, al Congrés que convocat per Solidaridad Obrera, constitueix la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Es casa amb Anna Clop i Martí (X - Ciutat de Mèxic?) amb qui tenen tres fills: Josep (Barcelona, 1912 - Ciutat de Mèxic?), Anna (Barcelona, 1915 - Ciutat de Mèxic?) i Rosa Maria (Barcelona, 1921 - Ciutat de Mèxic, 1999).

El 1919 s’afilia al Sindicat Metal·lúrgic de la UGT i a l’Agrupación Socialista de Barcelona (PSOE).

El juny-juliol de 1923 participa al 2n Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya celebrat a Lleida.

El setembre de 1923, amb la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, és expulsat del país.

El 1924 forma part dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris (CSR), constituïts per elements de la UGT i la CNT partidaris de la Revolució Rusa. I el juliol forma part de la delegació espanyola que participa al 3r Congrés de la Internacional Sindical Roja celebrat a Moscou.

Passa un temps exiliat a França on treballa de lampista i milita tant a la Section Française de l’International Ouvrière (SFIO) com a la Confédération Générale du Travail (CGT). I també durant una temporada s’exilia a Argentina, militant al Partido Socialista Argentino.

El 1925 torna a Catalunya éssent empresonat i col·laborant amb Justícia Social, òrgan de la Unió Socialista de Catalunya.

El maig de 1928 és elegit secretari del Comitè Executiu de la 9a zona (Catalunya) del Sindicato Nacional Ferroviario. El juliol és elegit president de la Federació Catalana de la UGT, càrrec que ostentarà fins el desembre de 1931. I del 10 al 15 de setembre assisteix al 16è Congrés de la UGT celebrat a Madrid, formant part de la ponència «Salari mínim. Treball a preu fet i Treball de la dona i dels infants».

El desembre de 1930 té un paper actiu en les conspiracions prèvies a la proclamació de la República, signant el manifest a favor del sollevament de Jaca éssent empresonat de nou.

El març de 1931 és nomenat vicepresident de la Federació Local del PSOE a Barcelona, vocal de la Federació Local de la UGT a Barcelona i membre del Comitè Nacional de la UGT en representació de Catalunya. En les eleccions municipals del 12 d’abril, que portaran la República, és escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per les minories pel Districte II (Poble Sec-Montjuïc) en la llista de la Coalició Republicano-Socialista formada pel Partido Republicano Radical (PRR), PSOE, UGT, Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) i Derecha Liberal Republicana (DLR). Esdevé 10è tinent d’alcalde i ocupa la presidència de la Comissió de Política Social, encarregada de les Cases Barates.

L’abril de 1931, quan es constitueix el primer Govern de la Generalitat, el president Francesc Macià li proposa incorporar-s’hi, en representació de la UGT, però declina i proposa a Salvador Vidal i Rosell. Però al novembre, quan Vidal i Rosell dimiteix i Macià torna a proposar-li, accepta i esdevé conseller de Foment i Agricultura.. El 29 de desembre, un mes després, en una remodelació del gabinet passa a ser conseller de Sanitat i Assistència Social, fins l’octubre de 1932. El fet d’haver acceptat formar part del Govern de la Generalitat sense el vistiplau ni del PSOE ni de la UGT li comporta que el mes següent sigui expulsat de les dues organitzacions, arran de la qual s’afilia a ERC.

El 1936 és vicepresident del Consell del Treball de Catalunya.

Durant la Guerra Civil és cap del Servei d’Inspeccions de la Conselleria d’Economia de la Generalitat i també, a partir del novembre de 1937, interventor delegat de la Generalitat al diari El Diluvio.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilia amb la seva família a França instal·lant-se a Salses fins que el 14 d’abril de 1942 embarquen a Marsella a bord del Maréchal Lyautey fins Orà i des d’aquí en tren a Casablanca. Finalment embarquen a Casablanca a bord del Nyassa arribant a Veracruz el 22 de maig, per iniciar l’exili mexicà.

Autoria: Josep Vall i Segura