Militar

Fill del militar xativí Teodor Guarner i Benedicto i de la gaditana Remedios Vivanco Magarre.

El seu germà Josep (Barcelona, 1899 - Mèxic DF, 1972) també fou militar.

El 1923 es casà amb Natividad Dalias Chartres (Saragossa, 1903) amb qui tingueren dos fills: Vicenç (Barcelona, 1928) i Josep Enric (Barcelona, 1932).

Estudià a l'Academia de Infantería de Toledo i rebé formació d'Estat Major a Madrid. Participà a la guerra del Marroc (1918-1925) i arribà a ser un autèntic arabista. Fou secretari del govern al Sàhara (1927-1930), fins que fou ascendit a comandant i destinat a Barcelona. El 1931 és nomenat cap d'Estat Major de la 7a Brigada d'Infanteria. El 1932 participà en el control de la revolta de l'Alt Llobregat. Tot i no participar en els Fets d'Octubre de 1934, va amagar el seu germà Josep i els seus amics Jesús Pérez Salas i Arturo Menéndez fins que sortiren clandestinament del país.

El 1934 s'afilià a la Unión Militar Republicana Antifascista i en fou el màxim responsable a Catalunya. El 1936 Companys el nomenà cap dels Serveis d'Ordre Públic de la Generalitat.

El 1936, en esclatar la Guerra Civil, contribuí decisivament, amb el capità Frederic Escofet, a la derrota facciosa a Barcelona. Nomenat sotssecretari de la Conselleria de Defensa, organitzà l'Escola d'Oficials dels Escolapis de Sarrià i l'Escola de Transmissions de Sant Cugat del Vallès.
Com a cap d'Estat Major de l'Exèrcit de l'Est, comandat pel general Sebastian Pozas, lluità als fronts de Còrdova i Extremadura. El 1937 s'incorpora a l'Estat Major del Ministeri de Defensa com a responsable de la Secció d'Operacions. El 1938 fou nomenat director de l'Escola Popular de l'Estat Major. Fou també agregat militar a la Legació de l'Espanya republicana a Tànger, on organitzà sabotatges i espionatge contra el Marroc espanyol controlat pels franquistes.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a Casablanca, on detingut per la Gestapo se salvà de la deportació a Espanya gràcies al general francès Vergès, antic professor seu. El 18 de novembre de 1941 arribà a Veracruz a bord del Quanza.

El 1942 va rebre la nacionalitat mexicana.

El mateix any s'incorporà a l'Exèrcit Mexicà amb el grau de coronel d'Estat Major de les Forces Aèries. Fou agregat militar de l'ambaixada republicana (1945-1949). Col·laborà a les revistes Quaderns de l'Exili. Tiempo, Mundo Libre, Anáhuac, La Propiedad i al Diccionario Enciclopédico UTEHA. Fou subgerent del Banco de la Propiedad.

Ingressà a la maçoneria amb el seu germà Josep en plena guerra. Formà part del Supremo Consejo Masónico de España (1957-1969).

Entre els seus llibres destaquen El Ejército español y la lucha por la libertad (1951), El asesinato del general Humberto Delgado (1966), Cataluña en la guerra de España, 1936-1939 (1975) i L'aixecament militar a Catalunya i la guerra civil (1980).

Autoria: Josep Vall i Segura