Sindicalista, periodista, comerciant i polític

Fill de Joan Grau i Prous (Reus) i de Dolors Jassans i Brunat (Valls).

Involucrat des de ben jove en activitats sindicals, el 1918 anà als Estats Units, d'on seria expulsat l'any següent per «activitats anarquistes a Filadèlfia».

De nou a Catalunya, treballà de xòfer i esdevingué un dels dirigents del Sindicat del Transport de Barcelona vinculat a la Confederació Nacional del Treball (CNT), on era conegut pel malnom de «Sopelanas». Com a membre de la minoria sindicalista revolucionària partidària de la Revolució Russa, el juliol de 1924 formà part de la delegació espanyola —constituïda tota per catalans— que, juntament amb Josep Jové, Joaquim Maurín, Andreu Nin, Desideri Trilles i Manuel Vall, participà en el 3r Congrés de la Internacional Sindical Roja, celebrat a Moscou.

El 1928 es casà amb Maria Esperanza Vázquez García (Alesanco, 1909 - Veracruz, 1963), amb qui tingueren dues filles: Anna Maria (Barcelona, 1928 - Ciutat de Mèxic, 2001) i Maria Esperança (Barcelona, 1931 - Veracruz, 2013).

La Segona República (1931-1939)

Amb la proclamació de la República s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya. L'abril de 1931 fou nomenat secretari particular de Lluís Companys, al Govern Civil de Barcelona. El juny de 1931 fou escollit diputat a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona-circumscripció. Seria vocal de la comissió de Treball i de la d’Investigació dels Fets de Sevilla de juny d'aquell any. El juliol i agost donà conèixer el què succeïa en aquesta última comissió a les pàgines de L’Opinió. Intervindria en la polèmica per la insurrecció anarquista de la conca del Llobregat a finals de 1932, mitjançant una interpel·lació al govern en la que denuncià les males condicions de vida dels obrers del Cardener i l’Alt Llobregat, la pressió de la patronal i la infiltració d’elements del Sindicat Lliure entre els pertorbadors. No votà a favor de la Constitució republicana però sí a favor de l’Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Reforma Agrària i la Llei de Congregacions Religioses. Publicà diversos articles a La Humanitat culpant als terratinents de la brutal repressió perpetrada per les forces d’ordre públic en els Fets de Casas Viejas de gener de 1933. El març fou objecte d'un multitudinari homenatge a Caldes de Montbui, organitzat pel Centre d'Esquerra. Entre juny i setembre fou secretari del ministre de Marina, Lluís Companys.

L’octubre de 1933, durant el 2n Congrés Nacional d'ERC, es va veure embolicat en una polèmica interna, amb el també diputat Amadeu Aragay, arran de suposats tractes de favor en la concessió municipal de noves línies d’autobús a la ciutat de Barcelona. Al darrera de tot l'afer s’entreveia l’enfrontament entre Aragay i Grau i Jassans sobre el posicionament del partit al voltant de la qüestió rabassaire que s’estava discutint en aquell moment. Un mes després, a les eleccions a Corts Republicanes del novembre de 1933 fou escollit de nou diputat per la demarcació de Barcelona-circumscripció.

El maig de 1934, fou expulsat de la minoria parlamentària d’ERC i el partit l’inhabilità per exercir càrrecs públics. Fou acusat d'haver organitzat un fals atemptat contra la seva persona per incriminar els elements díscols de les Joventuts d’Esquerra Republicana - Estat Català (JEREC). Posteriorment, l'abril de 1936, apaivagats els ànims, fou rehabilitat i elegit com a un dels compromissaris d’ERC —en les llistes del Front d’Esquerres de Catalunya— per a votar el nou president de la República.

Durant la Guerra Civil, fou inspector de la companyia arrendatària del transport de la CAMPSA i posteriorment inspector de comissaris municipals.

Exili a França i Mèxic

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià a França. El 14 d'abril de 1942 embarcà a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribà a Veracruz el 22 de maig. La seva esposa i les dues filles arriben a Veracruz el 16 d'octubre, en el darrer dels viatges amb refugiats republicans realitzat pel Nyassa.

Els primers anys s'instal·len a Ciutat de Mèxic on treballa de comercial primer en la indústria tèxtil i posteriorment en articles d'automoció. Al cap d'uns anys anaren a viure a Veracruz on es guanyà la vida també en el negoci de l'automoció.

Els últims anys de la seva vida, ja malalt, els passà a casa de la seva filla Anna Maria, a la ciutat de Mèxic, on va morir.

Autoria: Josep Vall i Segura

Llibres

---

GONZÀLEZ I VILALTA, Arnau. Els diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933). Nacionalisme, possibilisme i reformisme social. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.

---

MARTÍNEZ DE SAS, María Teresa i PAGÉS I BLANCH, Pelai (coord.). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.