Fill de Josep Gispert i Palau i de Francesca Vila i Bustamente.

El 1926 es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona. Treballà a la clínica privada del doctor Batrina.

Es va casar amb Montserrat Cruells de Bobes amb qui tingueren quatre fills: Maria (Barcelona, 1929), Jordi (Barcelona, 1931), Montserrat (Barcelona, 1934) i Núria (Mèxic DF, 1942)

A les eleccions municipals de gener de 1934 fou elegit regidor d'Esquerra a Barcelona. Fou conseller delegat del districte VII i d'Higiene i Sanitat.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre fou reclòs amb la resta de regidors d'Esquerra de l'Ajuntament, al vaixell-presó Uruguay ancorat al port de Barcelona. No fou posat en llibertat fins el febrer de 1935.

Durant la Guerra Civil, continuà sent regidor amb la constitució dels nous ajuntaments, l'octubre de 1936. El setembre de 1937, fou elegit vicepresident de l'Assemblea de l'Ajuntament de Barcelona. El juliol de 1938 s'incorporà a l'Exèrcit de l'Est com a metge i cirurgià a l'hospital de sang de l'Ebre.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França, instal·lant-se a la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller, en la qual exercí, gratuïtament, la medicina i amb altres metges catalans improvisà una clínica en el Centre Cultural Català. El 18 de novembre de 1941 arribà, a bord del Quanza, a Veracruz.

A Mèxic DF exercí la medicina i la cirurgia a l'Hospital General (1941-1944).

El 1942 va rebre la nacionalitat mexicana.

Després es va dedicar a la medicina privada a la clínica La Médico-Farmacéutica de la qual en fou fundador i director.

Fou soci de l'Orfeó Català.

Autoria: Josep Vall i Segura