Manobre i polític

Inicis

Fill de Miquel Gaspà i Josepa Santos, pagesos de Vilanova de l’Aguda, els quals a la dècada del 1880 van emigrar amb els seus fills per tal de prosperar econòmicament i socialment, atrets per l’oferta laboral de les indústries tèxtils de l’àrea de Barcelona. Un cop instal·lada la família a Sant Feliu de Llobregat es veu obligat a treballar de ben jove per tal de donar un cop de mà als seus pares. Exercirà de manobre. Tindrà un germà, Miquel, mort en plena Guerra Civil, el desembre de 1938. D’inquietuds progressistes, així com ateneistes, entra a formar part de diverses juntes directives de l’Ateneu Santfeliuenc en els darrers anys del segle XIX. El 1904 serà nomenat president del sindicat cooperatiu Les Arpelles, entitat que tenia per finalitat proporcionar aliments en millors condicions econòmiques a la classe obrera. En el marc de la política formarà part i serà nomenat president del Centre Republicà Català Federal (CRCF), adherit en els seus inicis a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). El 1906, com a president del CRCF, impulsarà una campanya a escala local en contra de la Llei de jurisdiccions, promoguda pel Govern de la monarquia d’Alfons XIII i sorgida arran dels Fets del ¡Cu-cut!, que permet que els militars puguin jutjar totes aquelles accions que vagin contra la unitat de la pàtria. Formarà part de diverses candidatures republicanes i esdevindrà regidor de l’Ajuntament de Sant Feliu el 1909 i 1911. Es casa amb Filomena Pahissa i Fisas (?-1951), amb qui tindrà dos fills i una filla: Joan (1890-1968), Josepa (1892-1982) i Tomàs (1895-1993).

República

En les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 encapçala la candidatura del Centre Republicà Català Federal, aleshores adherit a la nova formació d’Esquerra Republicana de Catalunya. La seva organització política aconsegueix 11 regidors enfront dels 5 que obté la candidatura d’Izquierda Administrativa. El 14 d’abril de 1931, en esdevenir-se la República Catalana a Barcelona, proclama la República des del balcó de l’Ajuntament conjuntament amb altres companys republicans santfeliuencs. En el primer plenari del nou ajuntament republicà és escollit alcalde de Sant Feliu de Llobregat. Exercirà el càrrec fins el juliol de 1936, quan serà substituït pel seu fill Tomàs Gaspà i Pahissa.

Durant la seva etapa com a batlle impulsarà la catalanització de la ciutat; vetllarà per l’ensenyament del català als centres d’ensenyament del municipi i eliminarà tot element que tingui cap vestigi dels anys de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera. Per la Festa Major, l’agost de 1931, inaugurava un bust en honor a la tot just proclamada República, obra de l’escultor local Joan Bausili i Mayol, que fou instal·lat a la plaça de la República ―actual plaça de la Vila. El bust fou retirat i amagat a l’inici del franquisme i el 18 d’abril de 1993 fou instal·lat en una nova ubicació, a la plaça de Lluís Companys. D’altra banda, en el camp urbanístic, destaca la urbanització del clos de Can Nadal, una extensa propietat privada situada al bell mig de la població, la qual ofegava el creixement urbà del municipi. Arran de la seva adquisició, part de la propietat es convertirà en el parc públic de Can Nadal. La finca contenia reserves d’aigua procedents d’una mina amb el mateix nom i assegurava el subministrament d’aquest servei als nous habitatges que s’hi van construir, planejats dins del Projecte de Reforma del Sector Occidental de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat. El parc fou inaugurat el 26 de febrer de 1933 amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià i el conseller de Treball Francesc Xavier Casals. També impulsà, amb obres urbanístiques com l’esmentada, l’ocupació laboral de persones sense feina i organitzà activitats de lleure per als fills de les famílies més necessitades de la població. Presidí el Comitè Local del Segell Pro Infància, acció promoguda per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de construir escoles bressol per a famílies obreres.

Arran de les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, revalidà l’alcaldia. En aquestes eleccions el CRCF-ERC aconseguí 1.393 vots (11 regidors), enfront de la candidatura de dretes Defensa Ciutadana, liderada per la Lliga Catalana i els tradicionalistes que aconseguiren 633 vots (5 regidors), el Foment Català Republicà (Acció Catalana Republicana) 511 vots i el Partit Republicà Federal 84 vots. Amb motiu d’haver aconseguit de nou l’alcaldia fou homenatjat amb la presència del president Lluís Companys; el conseller Ventura Gassol, l’encarregat de lloar la figura de Josep Gaspà; el diputat del Parlament de Catalunya Josep Fontbernat, i la propagandista d’Esquerra Maria Teresa Gibert, entre d’altres, l’11 de febrer següent. En aquest nou període impulsà l’acord amb la Generalitat de Catalunya per tal d’ubicar dins dels terrenys de Can Nadal un centre d’ensenyament tècnic i superior, i reivindicà la construcció d’un nou equipament escolar per tal de fer front a la nova onada immigratòria establerta a Sant Feliu.

Arran dels Fets d’Octubre de 1934, es nomenà una gestora integrada pels 5 regidors de la minoria de dretes, més 11 noms de personalitats pertanyents a la Lliga Catalana, al Partido Republicano Radical i a la CEDA. El febrer de 1936, amb el triomf del Front d’Esquerres en les terceres eleccions legislatives del període republicà, la composició electa de l'Ajuntament fou restituïda i continuà com a alcalde fins a l’esclat de la Guerra Civil.

Darrers anys

Allunyat de la política activa va sobreviure a la repressió franquista durant els primers anys de la postguerra. Així com el seu fill Tomàs —que havia esdevingut alcalde a l'inici de la Guerra Civil— s’exilià, ell preferí continuar vivint a Sant Feliu de Llobregat.

El Ple de l’Ajuntament, en la sessió celebrada el dia 27 de setembre de 2005, va decidir, per unanimitat, atorgar la medalla de la ciutat a títol pòstum a Josep Gaspà i Santos en l’acte commemoratiu de la proclamació de la República celebrat el 14 d’abril de 2006, així com nomenar una de les principals vies del Pla del Bon Salvador amb el seu nom. Als actes commemoratius hi assistiren els seus familiars, encapçalats per la neta Carme Gaspà —filla de Tomàs Gaspà— resident a França, que en nom de la família pronuncià unes paraules d’agraïment en el saló de plens de l’Ajuntament.

Autoria: Pau Vinyes i Roig