Inicis

Conegut popularment com a Tomaset. Fill de Josep Gaspà i Santos, alcalde de Sant Feliu de Llobregat entre 1931 i 1936, i de Filomena Pahissa i Fisas. És propietari d’un garatge per al servei i reparació de cotxes a la seva localitat nadiua. L’agost de 1932 es casa amb Elena Cardona i Ribas (1906-1987), de Sant Joan Despí, amb qui té una filla, Carme (1933). És soci de la Unió Coral de Sant Feliu de Llobregat. El 1934 és nomenat fiscal suplent del municipi santfeliuenc.

Guerra

És president del Centre Republicà Català Federal, adherit a Esquerra Republicana de Catalunya, i del Comitè Local de les Milícies Antifeixistes de Roses de Llobregat ―nom que rep el municipi durant la Guerra Civil. Succeeix en el càrrec d’alcalde el seu pare el 10 d’octubre de 1936. Ocupa l’alcaldia i la regidoria d’Hisenda fins el novembre de 1937.

En la seva etapa com a president del Comitè s’oposa, conjuntament amb membres de les seccions locals d’ERC, d’Acció Catalana i de la Unió de Rabassaires, a l’enderroc del temple parroquial de Sant Feliu de Llobregat un cop cremat pels anarquistes. Tanmateix, la majoria de membres del Comitè Antifeixista de la UGT, el PSUC i la CNT-FAI decideixen enderrocar-la. També fa gestions per a la salvaguarda de vides de persones perseguides pels radicals de la FAI i era contrari a fer desaparèixer totes les creus del cementiri, fet que va enutjar també persones que no eren de dretes. Durant el seu mandat s’implanta la tarja de racionament, redacta un ban en què demana als ciutadans que prenguin totes les mesures pertinents de seguretat davant els perills de bombardeig, és l’encarregat de fer arribar les pagues dels milicians, acull i coordina entre els municipis de l’entorn refugiats provinents d’altres indrets de l’Estat espanyol fugint dels sollevats, regularitza el subministrament de benzina a escala local... D’altra banda, davant de la manca de paper moneda de la República, posa en circulació bitllets a càrrec de l’Ajuntament, i es dona el cas que aquests són reconeguts en les poblacions veïnes de Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Molins de Rei.

Exili

Tres dies abans de l’entrada dels franquistes abandona Sant Feliu i s’exilia a França. Un cop a la Catalunya del Nord serà internat al camp de concentració d’Argelers de la Marenda. És acusat pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de ser membre del comitè local de les milícies antifeixistes i de permetre la mort de diverses persones de tarannà conservador i religiós, segons una denúncia falsa.

En exiliar-se, la seva dona es queda a Sant Feliu amb la seva filla i temps després es trasllada a França, refent la família que havia quedat dispersa.

El 1968 escriu al ministre d’Assumptes Exteriors del govern espanyol amb la finalitat de poder obtenir un visat de 48 hores per poder visitar el seu germà Joan, greument malalt. Per tal de no ser detingut i jutjat, ha de cercar cinc persones de Sant Feliu de Llobregat, entre aquestes, l’alcalde falangista Pere Miras Blai, per tal que li donin l’aval i pugui entrar a l’Estat espanyol. Finalment li és concedit un permís d’entrada i sortida.

Mor a França als 97 anys d’edat. Les seves restes mortals reposen al cementiri de Sant Feliu de Llobregat, conjuntament amb les de la seva dona.

Autoria: Pau Vinyes i Roig