Filla única del pintor Joaquim Freixes i Saurí i de Francesca de Jover i Casas. Un cop finalitzats els estudis primaris estudia a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils, on obté, el 1931, el grau de pèrit mercantil i el 1933, el grau de professor mercantil. El 1932 fou elegida vocal de la Junta Directiva de l'Associació d'Estudiants Mercantils de Catalunya.

El 1936 entra a treballar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a auxiliar segona, i progressivament, auxiliar primera, oficial segona i oficial primera. Va esdevenir secretaria del conseller Antoni Maria Sbert, primer a Cultura i posteriorment a Governació.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil s'exilià a París, treballant amb Sbert com a secretària administrativa de la Fundació Ramon Llull i de la Revista de Catalunya. El 12 de juny de 1940, davant la imminent arribada dels nazis a la capital francesa, fuig a peu juntament amb Antoni Maria Sbert, Mercè Rodoreda, Armand Obiols i Pierre-Louis Berthaud, escapant de bombardejos en un periple que els duu finalment a Vichy. A la capital de la França controlada pel Mariscal Pétain treballa a l'ambaixada de Mèxic, fins a finals d'agost de 1942 que emprèn viatge cap a Mèxic, via Marsella i Casablanca. Arriba al port de Veracruz, amb el vaixell Nyassa, el 15 d'octubre de 1942.

A Mèxic DF treballa, en un primer moment, com a bibliotecària. El 13 de juny de 1944, es casa amb Rafael López Hernández anant a viure a Puerto Progreso. Dels sis parts, sobreviuran dues filles i dos fills: Georgina, Elisenda, José Antonio y Alejandro. El 1946 la parella torna a Mèxic DF. El 1949 els seus pares deixen Catalunya i s'instal·len amb la seva filla a Mèxic, anant a viure l'any següent tots a Ciudad Juárez. El 1952 tornen a Mèxic DF. El matrimoni es trenca el 1957 i Maria Antònia Freixes es queda sola a càrrec dels seus pares ja grans i els quatre fills.

Sòcia de l'Orfeó Català de Mèxic i militant d'Esquerra-Mèxic durant tot el seu llarg exili. Als Jocs Olímpics de Mèxic del 1968 va ser oficial major de les competicions de natació. El 1976 es jubila.

Autoria: Josep Vall i Segura