Mestre

Es casà amb Francesca Grijalbo i Alcaraz, amb qui tingueren tres fills: Jaume (1937), Maria Carme i Ramon.

El 1932 acabà el estudis de perit mercantil i el 1933 els de mestre nacional. Exercí de mestre a una escola privada d'Alacant (1931-1934) i a Vic a l'escola nacional fins a l'inici de la Guerra Civil. Fou el secretari financer de l'Associació Nacional de Magisteri a Osona (1938).

Poc després de la seva arribada a Catalunya esdevingué militant d'Esquerra Republicana de Catalunya.

El maig del 1937, durant la Guerra Civil, s'incorporà a l'Exèrcit Republicà al cos d'infanteria passant per diverses unitats: 98 Brigada Mixta, 14 divisió (3 mesos); Escola Popular de Guerra (3 mesos) i des de principis de 1938 fins al final de la guerra a l'Exèrcit de l'Est.

El 9 de febrer de 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França passant la frontera per la Jonquera. Fou reclòs primer al camp de concentració de Sant Cebrià i després al del Barcarès. El 24 de maig de 1939 embarcà a Seta a bord del Sinaia, arribant el 13 de juny al port mexicà de Veracruz en qualitat de refugiat polític.

A la Ciutat de Mèxic exercí com a mestre al Colegio Madrid, una institució educativa creada pels republicans espanyols exiliats al país. El 1941 va rebre la nacionalitat mexicana.

Al llarg de tot el seu exili i fins la seua mort continuà militant a l'agrupació mexicana d'Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1957 fou membre de la Comissió Organitzadora dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Mèxic.

Fou president de la Casa Regional Valenciana (CRV) de Mèxic i asidu col·laborador de la seua revista, Senyera, —a partir de 1958 en fou el seu cap de redacció— on signava sovint com a «Benacantil». El 1963 presidí la Comissió per a la 3a Gran Falla organitzada per la CRV a la Ciutat de Mèxic.

Autoria: Josep Vall i Segura