Mestre, comptable, venedor, pintor, electricista, activista cultural i foguerer

La família de la seua iaia materna era d’origen català i va establir-se a Alacant, on va nàixer son pare Ramon. D’ell heretà el nom. Ramon es va casar amb Francesca Grijalbo i Alcaraz, orginària del Palamó, i tingueren tres fills: Jaume (1937-2000), Mari Carme i Ramon, tots dos residents a Mèxic. Mari Carme es va casar amb Enrique Alfonso Pastor Fontanet, un cosí seu que va conéixer en un viatge a Alacant.

Acabà els estudis de perit mercantil en 1932 i un any després els de mestre nacional. Eixe any, en companyia d’Antoni Lledó, va construir i plantar la foguereta «Els monuments als màrtirs del treball» —que patí la censura en una escena— en el carrer Nou Baix, al barri de Sant Antoni d’Alacant —districte Sant Anton Baix—, on tots dos eren veïns. Així ens ho confirma l’investigador alacantí Armando Parodi en el seu blog «La Foguera de Tabarca» i la mateixa filla de Ramon, Mari Carmen.

Exercí de mestre a una escola privada d'Alacant (1931-1934) i a Vic a l'escola nacional fins a l'inici de la Guerra Civil. Fou el secretari financer de l'Associació Nacional de Magisteri a Osona (1938). Poc després de la seua arribada a Catalunya esdevingué militant d'ERC, en l’agrupació mexicana de la qual va militar fins la seua mort.

El maig del 1937, durant la Guerra Civil, s'incorporà a l'Exèrcit Republicà al cos d'infanteria passant per diverses unitats: 98 Brigada Mixta, 14 divisió (3 mesos); Escola Popular de Guerra (3 mesos) i des de principis de 1938 fins al final de la guerra a l'Exèrcit de l'Est.

El 9 de febrer de 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França passant la frontera per la Jonquera. Fou reclòs primer al camp de concentració de Sant Cebrià i després al del Barcarès. El 24 de maig de 1939 embarcà a Seta a bord del Sinaia, i arribà el 13 de juny al port mexicà de Veracruz en qualitat de refugiat polític.

Ja a Mèxic va fundar la primera escola de Primària a la localitat de Texcoco i a la Ciutat de Mèxic exercí com a mestre al Colegio Madrid —fundat pels republicans espanyols—, on van estudiar els fills de molts refugiats. També va exercir diferents treballs com ara comptable, venedor, pintor i electricista. El 1941 va rebre la nacionalitat mexicana.

Fou vicepresident segon i president de la Casa Regional Valenciana de Mèxic —fundada en 1942 i dissolta en 1994—, president de la seua Comissió de Cultura i Belles Arts, i asidu col·laborador de la revista Senyera, on signava com a «Benacantil» els nombrosos articles i poesies sobre la ciutat d’Alacant que escrigué en valencià entre 1958 i 1964. En va ser redactor en cap, i hi publicà moltes cròniques en valencià i castellà de la comunitat valenciano-mexicana.

Fou vocal de la 2a Falla de la Casa Regional Valenciana (1962) i president de la 3a (1963), i mantenidor de les festes de Fogueres de Sant Joan a Mèxic durant molts anys.

El 1957 fou membre de la Comissió Organitzadora dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Mèxic i el 1962 va ser impulsor del Premi País Valencià oferit per la Casa Regional Valenciana de Mèxic en els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Santiago de Xile.

Ramon i Francesca han deixat una extensa família a Mèxic, formada per tres fills, set nets i catorze besnets que recorden amb enyor i nostàlgia la ciutat d’Alacant, la qual, alguns d’ells han visitat ja que d’ella conserven amistats com la que son pare va forjar amb el foguerer i activista cultural Alí-Andreu Cremades Moll (1924-2015), pare d’Andrés Cremades, regidor de l’Ajuntament d’Alacant en la primera legislatura de la democràcia.

Autoria: Josep Vall i Segura / Lluís Flores i Abat