Enginyer, polític, excursionista i activista

La família Fontanals i Potau prové de Sarral (Conca de Barberà), però probablement l’arribada de la fil·loxera a la vila (1893) els dugué a emigrar com a comerciants de vi primer a l’Arboç (Baix Penedès), on nasqué el 1901 Josep Fontanals i Potau i, cap als volts de 1906 a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, on nasqueren Mercè i Teresina. Allí establiren un celler, a la plaça d’Espanya. 

Josep Fontanals i Potau cursà els estudis d’Enginyeria industrial, fet que li permeté treballar a la Siemens de Cornellà de Llobregat (probablement des dels anys 1920 fins el 1948) i posteriorment a l’AEG de Terrassa (1948-1954). 

El 1921 se n’anaren a viure al barri de la Plana d’Esplugues de Llobregat, on foren dels primers habitants. Des dels volts del 1926 —fins a la guerra— Josep Fontanals i Potau fou un membre actiu del Centre Cultural l’Avenç d’Esplugues de Llobregat: actor del grup de teatre, president del grup d’escacs, tresorer de l’entitat...

El 1928 fou un dels fundadors del Grup Excursionista Germanor de la vila, adherit com a Agrupament Escolta «Cèsar August Torres» als Minyons de Muntanya de Josep Maria Batista i Roca, del qual fou vicepresident i president del butlletí. També s’integraren a l’Avenç en un principi.

Del 1931 al 1934 fou escollit regidor per ERC a Esplugues de Llobregat, on destacà com a representant del barri de la Plana, promoguent la construcció d’escoles i millores en els carrers. El 1933, però, retornà a viure a Barcelona.

El 1932, fruit del contacte amb Daniel Cardona de la veïna Sant Just Desvern, ingressà també a l’organització independentista Nosaltres Sols!, de la qual el 1934 n’arribà a esdevenir secretari general. Com a conseqüència dels Fets del Sis d’Octubre de 1934, fou empresonat al vaixell-presó Argentina, al port de Barcelona, fins el 1935.

Durant la guerra restà a la Siemens, convertida en una fàbrica d’armament per als republicans. El 1939, després d’haver fugit a Sarral per evitar la repressió franquista, retornà a la fàbrica, on sembla que els empresaris alemanys protegiren els treballadors per continuar fabricant armament, llavors per a l’Alemanya nazi. 

Es casà amb Cristina Sàez i Codina —cornellanenca del barri de la Riera, treballadora de la Siemens i exsindicalista de la UGT, amb qui tingué cinc fills: Josefina, Pere, Cristina, Jordi i Jaume. El 1948 anaren a viure al barri de Gràcia de Sabadell, tot treballant a l’AEG de Terrassa. Josep Fontanals i Potau morí víctima d’una pneumònia el 1954.

La seva filla Josefina Fontanals i Sàez (Barcelona, 1942 - Terrassa, 2020) formà part de candidatures d’ERC per a les eleccions municipals de Terrassa, igual com el seu gendre —en coalició amb FNC— Josep Grau i Musoll (la Seu d'Urgell, 1933 – Terrassa, 2010) i el seu net Jordi Grau i Fontanals (Terrassa, 1961) a Castellar del Vallès. La seva neta, Sílvia Grau i Fontanals (Terrassa, 1962), a banda de formar part de les candidatures municipals d'ERC a Terrassa, formà part del Govern de la Generalitat de Catalunya com a directora general de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (2022-2024).

Autoria: Jordi Grau i Fontanals