Cel·lador, pagès, sindicalista i polític

Fill de Josep Folch i Boada, pagès de Montblanc, i Antònia Folch i Sanahuja, dels Omells de na Gaia, de família també pagesa.

S'inicia laboralment al món de la pagesia, tot i que posteriorment comença a treballar a la Canadenca. Els seus primers passos dins del món de la política són al voltant del sindicalisme, sent un dels fundadors d’un grup d’acció anarquista. El 1922, fent el servei militar a Tarragona, és condemnat per un tribunal militar a cinc anys de presó, per haver estat l’autor d’una cançó amb connotacions antimilitaristes, que es popularitza a la caserna de la ciutat. No obstant, només complí tres anys de presó, tot i que el van marcar com un combatent a la Dictadura de Primo de Rivera a les comarques tarragonines.

El 21 de maig de 1925 es casa a l'església de Santa Maria la Major de Montblanc amb Maria Solanas i Foguet, amb qui no tindran fills.

A través del jove advocat montblanquí Josep Andreu i Abelló, es va vinculant al republicanisme i a la francmaçoneria. El 1930 és escollit vicepresident de la Sociedad Agrícola Montblanquense.

Ja durant la República, el setembre de 1931, és elegit president de l’Associació d’esquerres, ubicada al cafè del Badó. El sector majoritari de l’entitat es va acostant als postulats d’Esquerra Republicana de Catalunya, mentre un petit grup més minoritari acaba constituint el Bloc Obrer i Camperol.

Uns mesos abans, en les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931, és elegit regidor per la Coalició d’Esquerres, i passa a ser primer tinent d’alcalde i a integrar les comissions de Governació i Enllumenat Públic. Pel juny de 1931, demana amb el regidor Antoni Iborra, la jornada laboral de vuit hores per als treballadors. I posteriorment, amb els regidors Iborra i Maseras, el canvi del nomenclàtor dels carrers de la vila. El 24 febrer de 1932 esdevé alcalde fins l'1 de febrer de 1934. El 1932, com a alcalde, inaugura la carretera de la Farena.

El novembre de 1932 és elegit diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Republicà Autonomista de Tarragona, coaligat amb ERC. Forma part de les comissions permanents de Presidència, d'Economia, de Governació, d'Agricultura i de Llei Municipal, així com de la Comissió especial del projecte de Llei de Contractes de Conreu, qüestió que desenvolupa activament durant el 1933 i 1934, com a delegat del conseller d’Agricultura i Economia de la Generalitat. Presideix la Comissió Arbitral del Districte del partit judicial de Montblanc per a les resolucions dels conflictes derivats dels contractes de conreus. És també integrant del Patronats d’Assistència Social de la província de Tarragona.

A partir de les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 continua com a regidor de l'Ajuntament de Montblanc, però ara com a quart tinent d’alcalde, ocupant les comissions de Foment i de Sanitat.

El 6 d’octubre del 1934 és el cabdill de l’intent insurreccional a Montblanc, ordenant als caps del Somatent del partit judicial i local que reparteixin armes entre els militants d’esquerra. Amb el fracàs de l’intent pot fugir en automòbil cap a Barcelona. Finalment, es pot amagar en una masia direcció a Senan, on ell i els seus companys són acollits per vells pagesos, pares de dos militants de les Joventuts Llibertàries. El febrer de 1936, amb la victòria del Front d’Esquerres, és rebut apoteòsicament a Montblanc i posteriorment s'organitza a la vila un acte d’homenatge als perseguits i exiliats de la comarca.

El juliol de 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, representa ERC com a responsable de les incautacions dels sediciosos tenint un paper destacat en la nova ordenació econòmica col·lectiva, mentre ocupa alguns càrrecs, com el Vocal de l’Ateneu d’Esquerra Republicana del carrer del Vidre, a Barcelona. Forma part també del Comitè Antifeixista de Montblanc en representació d’ERC, en les seccions de Treball i Incautació de béns. El 1938 és elegit secretari de la mesa del Parlament.

Amb la victòria franquista s'exilia a França i posteriorment a Mèxic. Es mostra favorable a la vigència de la legalitat republicana i l’Estatut del 1932, al mateix temps que es mostra crític amb algunes accions del republicanisme espanyol, com la Junta Española de Liberación, constituïda el novembre del 1943. Professionalment, retorna als seus orígens vinculats a l’agricultura, treballant com a tècnic vitivinícola a les Cavas de San Juan. Més tard, amb Joan Pedret i Àngel Vidal, obre la pastisseria denominada Las Ramblas. A la Ciutat de Mèxic és un col·laborador actiu primer del Casal Català i posteriorment de l'Orfeó Català. El 1954 participa en l'elecció de Josep Tarradellas com a nou president de la Generalitat, en la votació realitzada a l'ambaixada de la República espanyola a la ciutat de Mèxic.

Fins a la mort del general Franco el 1975, no retorna a Catalunya, amb la seva dona. Aleshores lloga una casa a Sant Maties, un barri de cases senzilles de nova construcció i reprèn l'activitat militant a ERC.

El 10 de gener de 1983, amb dotze companys d'ERC —Rossend Audet, Sebastià Barrufet, Joan Casanellas, Pere Cases, Frederic Escofet, Salvador Escofet, Víctor Hurtado, Elios Marques, Antoni Ortuño, Alfons Peidró, Francesc Viadiu i Maria Rosa Viadiu—, es dona de baixa del partit, crític amb la direcció del secretari general Heribert Barrera.

Autoria: Josep Sancho i Sancho / Josep Bargalló i Valls

Llibres

---

Diccionari dels catalans d'Amèrica. Contribució a un inventari biogràfic, toponímic i temàtic. Barcelona: Curial, 1992.

---

Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.

---

MAYAYO i ARTAL, Andreu. La Conca de Barberà 1890-1939: de la crisi agrària a la guerra civil. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1986.

---

MURIÁ, José María (coord.), BRU TOMÁS, José, MURIÀ i ROMANÍ, Josep Maria. Diccionario de los catalanes de México. México: El Colegio de Jalisco, 1996.